El mes de gener de 2014 va morir una persona que havia fet constar en el Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut el document de voluntats anticipades en el qual manifestava el seu desig per donar el seu cos a la ciència i expressava el seu consentiment perquè així es fes.
Segons els seus familiars, un cop es va haver produït la defunció, les facultats de medicina corresponents es van negar a acceptar el cos de la difunta i van al·legar que, a banda del document de darreres voluntats, era imprescindible la presentació del carnet de donant.
Segons informa el Departament de Salut, la donació del cos a la ciència no té una regulació específica i cadascuna de les facultats de medicina de Catalunya ha establert el seu propi procediment per intentar garantir que la persona que fa la donació actuï de manera lliure i conscient. Amb aquesta finalitat, doncs, en algunes universitats s'estableix que les persones han de manifestar la seva voluntat a la facultat mateix, on se'ls lliura un carnet de donant, mentre que en d'altres n'hi ha prou amb la manifestació que consta en el document de voluntats anticipades, sense necessitat que el donant hi comparegui personalment.
El Síndic posa de manifest que segons la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, ?el document de voluntats anticipades és el document, adreçat al metge responsable, en el qual una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d'expressar personalment la seva voluntat?.
També la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, fa referència al document d'instruccions prèvies en aquests termes: ?Mitjançant el document d'instruccions prèvies, una persona major d'edat, capaç i lliure, manifesta anticipadament la seva voluntat, per tal que aquesta es compleixi en el moment que arribi a situacions en les circumstàncies de les quals no sigui capaç d'expressar-la personalment, sobre les cures i el tractament de la seva salut o, una vegada arribada la mort, sobre la destinació del seu cos o dels òrgans. (?) Cada servei de salut ha de regular el procediment adequat perquè, arribat el cas, es garanteixi el compliment de les instruccions prèvies de cada persona, que han de constar sempre per escrit?.
En el document ?Consideracions sobre el document de voluntats anticipades?, elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya, es fa referència al fet que el fonament del document de voluntats anticipades és el respecte al dret del pacient de participar en la pròpia planificació d'atencions sanitàries, que mitjançant el document es prolonga quan ja no el pugui exercir per si mateix. També es recull que, tot i que tant el metge responsable com la resta de professionals d'atenció sanitària estan obligats a tenir en compte el document de voluntats anticipades i a aplicar-lo, d'acord amb el que es recull en la llei, cal tenir en compte que en aquest document s'hi poden recollir altres consideracions -com ara la decisió de donar el cos a la investigació científica- que no pertanyen al metge responsable al qual està dirigit en principi el document de voluntats anticipades sinó a altres professionals no sanitaris o fins i tot a familiars als quals s'ha de demanar l'acompliment a part.
Així, no hi ha cap dubte que en el document de voluntats anticipades es pot recollir la voluntat d'una persona sobre el destí del seu cos després de mort i que s'ha de preveure el procediment adequat per garantir el compliment de les instruccions prèvies de cada persona. De la mateixa manera el fet que aquesta voluntat es reculli en el document de voluntats anticipades ha de ser suficient perquè es tingui en compte, sense que es pugui exigir cap altre requisit.
És per això que el Síndic considera que en cap cas el fet de no disposar d'un carnet que acrediti la persona com a donant del cos pot ser causa suficient per no donar compliment a la voluntat d'una persona de donar el seu cos a la ciència, expressada en un document de voluntats anticipades formalitzat correctament.
Altrament, i a fi d'unificar els diversos procediments establerts per les diferents universitats de Catalunya, convindria que s'establís un procediment comú en què es recollissin amb claredat els requisits i la documentació necessaris per poder formalitzar correctament la donació del cos a la ciència. També és necessari preveure els casos en que no serà possible complir aquesta voluntat i la conveniència de determinar en cada cas les raons que justifiquen que no es pugui donar compliment a la voluntat d'una persona de donar els seu cos a la ciència.
Ateses aquestes consideracions el Síndic suggereix al Departament de Salut que dugui a terme les actuacions que consideri convenients per assegurar que totes les universitats catalanes tinguin en compte la voluntat d'una persona de donar el seu cos a la ciència quan aquesta voluntat es trobi recollida en un document de voluntats anticipades formalitzat, amb independència que es disposi o no d'un carnet que ho acrediti; i per iniciar les gestions pertinents per unificar el procediment emprat per les diverses universitats catalanes.