En vista de la informació tramesa per l'Ajuntament de Vilassar de Dalt, el Síndic fa les consideracions següents:
1. Pel que fa a les retribucions dels ens locals:
L'Estat és qui té la competència exclusiva sobre les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris. En matèria retributiva, la normativa bàsica estatal -articles 23 i 24 de la Llei 30/1984, article 93 de la Llei 7/1985, article 154 del Text refós de règim local i Reial decret 861/1986- i la normativa catalana -article 298 del Decret legislatiu 2/2003 i articles 160 i següents del Decret 214/1990- assenyalen que les retribucions complementàries atenen a l'estructura i els criteris de valoració objectiva de les de la resta dels funcionaris i llur quantia global és fixada pel Ple de la corporació dintre dels límits màxims i mínims que assenyali l'Estat.
Aquests màxims i mínims, és a dir, el topall de l'increment del volum global retributiu, els fixa l'Estat per mitjà de la Llei de pressupostos. Es tracta d'una mesura econòmica general de caràcter pressupostari dirigida a la contenció de la despesa pública. En aquest sentit, qualsevol increment de la despesa pública està subordinat, també pel principi de jerarquia normativa, a la Llei de pressupostos i no pas als acords reguladors de les condicions de treball. Altrament, la regulació per conveni de qüestions que van més enllà dels límits fixats pel legislador comporta perseguir un resultat prohibit per l'ordenament jurídic que s'hauria de considerar comès en frau de llei, d'acord amb l'article 6.4 del Codi civil.
Per tant, la clàusula d'increment salarial dels acords reguladors de les condicions de treball de l'Ajuntament és contrària i vulnera les normes reguladores de les retribucions dels funcionaris, atès que s'oposen al topall o límit màxim fixat per les lleis de pressupostos generals de l'Estat.
De fet, la previsió de la fórmula de revisió salarial que contenen els acords reguladors de les condicions de treball amb la finalitat de mantenir el poder adquisitiu si el 31 de desembre el creixement de l'IPC català fos superior al que s'ha previst en els pressupostos generals de l'Estat per a cada any, entra en contradicció amb la Llei de pressupostos. Enguany, la Llei 17/2012, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per al 2012, estableix a l'article 22.8 que els acords, convenis o pactes que impliquin creixements retributius han d'experimentar una adequació, i hi són inaplicables les clàusules que estableixin qualsevol tipus d'increment.
L'informe conjunt de Secretaria, Intervenció i Recursos Humans ha assenyalat que el complement de productivitat consolidada no s'ajusta a la legislació aplicada. Tot i això, la decisió adoptada pel Decret d'alcaldia de seguir temporalment amb el reconeixement i el pagament del complement és una conducta que, en cas que es mantingui, podria ser constitutiva de prevaricació.
Aquestes consideracions s'han efectuat tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Suprem, que al seu torn es remet a la doctrina del Tribunal Constitucional.
Quant al complement de productivitat, atès que es tracta d'un concepte retributiu no referit al contingut del lloc de treball sinó al funcionari, té com a finalitat retribuir el rendiment especial, l'activitat extraordinària i l'interès i la iniciativa en què es desenvolupi el lloc. Per tant, l'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives conforme als criteris establerts prèviament pel Ple, i ha de ser assignada de forma individualitzada perquè es tracta d'un incentiu personal.
2. Pel que fa a la valoració dels llocs de treball:
L'informe posa en relleu que actualment l'Ajuntament no disposa de les eines necessàries d'ordenació del personal, com ara la valoració de llocs de treball amb la relació de llocs (RLT) corresponent.
Si es confirma, doncs, que l'Ajuntament no disposa de l'RLT, el Síndic recorda que aquest instrument no és d'existència potestativa, sinó que l'article 74 de l' Estatut bàsic de l'empleat públic determina que les administracions públiques han d'estructurar la seva organització per mitjà de les relacions de treball o d'altres instruments similars, que han de ser públics.
L'existència obligatòria ve referendada per l'article 283.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, d'acord amb el qual els ens locals han de formar la relació de llocs de treball de llur organització, d'acord amb el que estableix la legislació bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la Generalitat, i de la qual s'ha de trametre còpia al Departament de Governació i Relacions Institucionals en el termini de 30 dies des de l'aprovació i s'ha de publicar íntegrament al BOP i al DOGC.
Igualment, d'acord amb l'article 29 del Decret 214/19910, de 30 de juliol, aquesta relació de llocs de treball és l'expressió ordenada del conjunt de llocs de treball que pertanyen a l'entitat local, inclou la totalitat dels llocs existents a l'organització i correspon tant a funcionaris com al personal eventual i laboral.
En vista de les consideracions precedents, el Síndic recomana a l'Ajuntament de Vilassar de Dalt:
- que deixi sense efecte la resolució dictada el 19 de novembre de 2012 pel que fa a la decisió de seguir amb el pagament dels complements esmentats -de productivitat i de productivitat consolidada- fins que no s'hagi efectuat una valoració dels llocs de treball del personal de l'Ajuntament i se n'hagi acordat l'aplicació, i fins que no s'hagin establert els criteris per objectivar la productivitat.
- que insti, mitjançant la revisió d'ofici de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la nul·litat dels actes i les disposicions en virtut dels quals se satisfan uns complements retributius que impliquen creixements salarials contraris al que disposen les lleis de pressupostos.
A més, el Síndic recorda a l'Ajuntament l'obligació d'acordar l'elaboració de la relació de llocs de treball, que ha de ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament.