La persona interessada manifesta la seva disconformitat davant la possible manca de resposta d?aquest Ajuntament a un escrit que va presentar al registre municipal el 19 de desembre passat, en el qual plantejava la seva queixa per les molèsties que per soroll li ocasionen les campanes del rellotge i feia una sèrie de consideracions i alternatives de solució.
El Síndic lamenta la breu informació de l?Ajuntament d?Olesa de Bonesvalls a la seva sol?licitud d?informació. En relació amb la queixa, aquesta institució fa les consideracions següents:
1. En primer lloc, quant a l?obligació d?oferir resposta expressa, el Síndic assenyala que:
- No es pot vincular el compliment del deure d?oferir resposta expressa al fet d?estar empadronat o no al municipi aquell qui formuli la queixa, el comentari, la proposta o la demanda d?informació.
- Aquesta obligació de les administracions públiques i el dret correlatiu dels ciutadans no només és present en les lleis, sinó també en l?obligació social d?atendre amb deferència i respecte els ciutadans com a objecte de l?acció de les polítiques públiques.
- La manca de compliment per part de les administracions de l?obligació de donar resposta expressa pot ocasionar la indefensió i la inseguretat jurídica del ciutadà, a més de desincentivar la desitjable participació dels ciutadans en els afers públics.
- Les respostes expresses ofertes han de ser raonades, intel?ligibles i congruents amb les peticions o els comentaris fets. En el cas que la resposta de l?Administració pugui dilatar-se en el temps, el Síndic entén que, al menys, caldrà fer un acusament de recepció en el qual s?indiqui el contacte del responsable d?oferir la resposta.
En conseqüència, el Síndic recorda el deure legal d?oferir resposta, ja sigui en compliment del que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o, alternativament la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petició.
2. En segon lloc, quant al toc de les campanes, el Síndic assenyala que:
- La normativa en matèria de contaminació acústica aplicable a l?objecte de queixa està continguda en la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i en la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
- La Llei catalana estableix els valors límit d?immissió que figuren en l?annex 3, i també les formes per fer-ne el càlcul. En cap cas es consideren situacions d?excepcionalitat o no aplicació de la norma, en funció d?unes o altres fonts sonores. On la norma no distingeix, no es pot distingir.
- Així les coses, l?aplicació de la norma hauria de portar a prohibir el so de les campanes que sobrepassin els valors límits establerts.
- Ja hi ha hagut sentències en aquest sentit, en les quals s?ha ordenat la suspensió dels tocs o la minoració del seu so als límits establerts. Tenint en compte el valor tradicional del toc de les campanes, el Síndic considera que ha de regular-se, des de la capacitat normativa municipal, precisament per preservar aquest costum i evitar efectes no volguts.
- Aquesta possibilitat de regulació excepcional està prevista a les dues normes esmentades, article 21.3 de la Llei catalana i 2.2.a de la Llei estatal.
Així doncs, el Síndic suggereix que l?Ajuntament d?Olesa de Bonesvalls avaluï l?impacte sonor de les campanes per saber quina és la realitat objectiva i així poder actuar en conseqüència. De fet, hi ha ajuntaments que han eliminat els toc durant les hores nocturnes.
En qualsevol cas, el Síndic entén que aquest és un tema que ha de ser afrontat no només des de l?aplicació de la norma, sinó des d?una perspectiva conciliadora i positiva que persegueixi tant la preservació d?un costum i una tradició acceptada de forma aclaparadora per la comunitat d?Olesa de Bonesvalls, com el respecte dels drets d?aquells que considerin que en resulten afectats.