L'informe de resposta del Departament de Salut fa referència a la normativa aplicable i indica que el Servei Català de la Salut no té cap centre sanitari especialitzat en cirurgia sense sang però que s'està elaborant un document que instarà les entitats proveïdores de serveis sanitaris a implantar les actuacions corresponents en aplicació de la normativa vigent sobre el rebuig dels malalts als tractaments mèdics, amb la recomanació d'adoptar les Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya davant el rebuig dels malalts al tractament. El Departament també esmenta que els protocols d'atenció dels centres sanitaris han de recollir les recomanacions esmentades de manera que es garanteixi la seva responsabilitat en relació amb el compliment del marc normatiu i del dret al rebuig al tractament.
Pel que fa al cas concret de la mare del promotor, el Departament informa que si no accepta el tractament quirúrgic proposat per l'Hospital de Bellvitge, els professionals sanitaris respectaran la seva voluntat i la seguiran atenent amb altres alternatives terapèutiques.
Tot i això, el Síndic posa de manifest que l'escrit que es va enviar a la persona interessada el 2 de març de 2011 no dóna resposta a la petició que plantejava. La persona interessada no es queixava perquè l'Hospital de Bellvitge no li practiqués la intervenció en les condicions que ella demanava ni feia referència a una possible discriminació, sinó que el que sol·licitava era una derivació, precisament després que el seu metge la informés que hi havia aquesta alternativa possible. Tot i així, l'escrit del Departament deia que és responsabilitat del pacient l'acceptació o no de la proposta terapèutica proposada i qui ha d'assumir les possibles conseqüències; i que, en cas de rebuig al tractament proposat, caldrà informar-la de la possible alternativa.
En aquest sentit, el Síndic recorda al Departament de Salut, d'una banda, el deure de l'Administració de contestar els escrits que hi trameten les persones interessades, ja que en el cas de la mare del promotor es va trigar quatre mesos a enviar-li la resposta; i de l'altra, que les respostes de l'Administració han de ser, a banda de raonades i intel·ligibles, congruents amb les peticions formulades per no causar indefensió i inseguretat jurídica als qui les formulen. En aquest mateix sentit, l'Administració ha d'evitar que els procediments finalitzin amb resolucions estandarditzades que poden vulnerar el dret a una resposta congruent, com sembla que ha passat en aquest cas.
Pel que fa a la qüestió de fons de la queixa, no hi ha dubte que, d'acord amb la normativa actual, el pacient té dret a rebutjar el tractament que se li ofereix, com ha fet la persona interessada, i, a partir d'aquí, caldria analitzar què pot fer l'Administració sanitària davant d'aquest rebuig.
Amb caràcter general, en cas que el pacient proposi limitacions al tractament que se li ofereix, cal estudiar el seu cas de manera individual sense deixar-se influir per un posicionament previ, comprovar si hi ha alternatives a la transfusió i, en definitiva, esgotar totes les possibilitats abans d'arribar a la contraindicació clara. I, només en aquells casos en què, malgrat haver-ho intentat, no hi ha cap equip mèdic disposat a assumir el risc, cal donar l'orientació per trobar aquest recurs adequat, abans que es produeixi l'alta, i s'ha de facilitar el trasllat del pacient i/o oferir alternatives terapèutiques.
No obstant això, de l'escrit que l'Hospital de Bellvitge va enviar a la persona interessada el 2 de març de 2011, no se'n desprèn que en aquest cas s'hagi comprovat que no hi ha cap alternativa terapèutica a la transfusió.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament de Salut que doni les odres oportunes perquè en aquest cas concret els professionals de l'Hospital de Bellvitge comprovin si hi ha alternativa a la transfusió de sang, amb l'ànim d'ajudar el malalt, sense deixar-se influir per posicionaments previs, tal com es recull en les Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Altrament, en cas que després d'haver fet aquesta comprovació no hi hagi cap equip de l'Hospital de Bellvitge disposat a assumir el risc, i amb la finalitat d'esgotar totes les possibilitats que es desprenen tant de la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària, com de les Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya davant el rebuig dels malalts al tractament, com de les Normes d'actuació davant l'atenció de malalts que rebutgen la transfusió de sang de l'Hospital de Bellvitge, i com sigui que el desig de la persona interessada és que se li practiqui la intervenció quirúrgica, el Síndic suggereix que des del CatSalut es duguin a terme les gestions indagatòries que calguin per esbrinar si hi ha algun centre de la xarxa pública disposat a valorar el cas de la persona interessada i, en cas que sigui així, que el CatSalut mateix tramiti la derivació.
Finalment, tal com es recull en les Recomanacions de Comitè de Bioètica, si cap equip no pogués acceptar la limitació que demana la persona interessada, s'ha de tenir en compte que no es pot abandonar el malalt i que se li poden oferir alternatives a la intervenció quirúrgica proposada, de manera que se li segueixi prestant l'atenció sanitària a què té dret, malgrat la limitació que ha plantejat.
Altrament, el Síndic insta el Departament a accelerar tan com sigui possible la redacció i publicació del document que està elaborant perquè els professionals de tots els centres coneguin quina és la normativa actual, siguin conscients de la importància d'estudiar amb deteniment cadascun dels casos amb què es puguin trobar en què el pacient els proposi alguna limitació en el tractament que se'ls ofereix i, en general, tinguin en compte les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya.