El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la situació de l'Hospital de Sant Pau, que podria estar afectant l'atenció als infants malalts que hi són atesos.
Exposa que arran de la saturació del servei d'urgències, tant d'adults com d'infants, alguns pacients adults han estat derivats a la planta de pediatria. Aquesta situació produeix, d'una banda, un trasbals al personal, i de l'altra, el bloqueig de llits per a infants que requereixen hospitalització. A causa d'això, de vegades els infants han de canviar d'habitació provisionalment, tant si està previst que els donin l'alta en un breu període de temps com si pateixen afeccions greus.
En l'informe tramès pel Departament de Salut es fa constar que: a) la sala d'hospitalització de pediatria té les mateixes característiques que les altres sales d'hospitalització; b) per motius organitzatius, en època de més sobrecàrrega assistencial es va procedir a l'obertura d'uns llits que estaven tancats; c) en cap cas el fet d'utilitzar aquests llits va suposar bloquejar llits per a infants que requerissin hospitalització; d) en aquest període es va dotar de personal específic els llits oberts per a donar cobertura a aquests pacients, i e) l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau no té llista d'espera per a hospitalització d'infants.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions i els suggeriments següents:
Pel que fa a l'ingrés de pacients adults a la sala d'hospitalització de pediatria, tot i que el Departament fa constar que s'ha facilitat personal específic per als pacients adults, el Síndic entén que l'entorn hospitalari ha de donar resposta diferenciada a les diferents necessitats d'atenció i cura dels infants, enfront de les necessitats dels adults. Cal tenir en compte que l'hospitalització d'un infant és sempre una vivència que va més enllà de l'àmbit estrictament sanitari i de salut; l'infant es troba en un moment delicat, especialment sensible, i cal prestar-li més atenció.
En aquest sentit, el Síndic fa referència a la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, que en l'article 46 sobre l'hospitalització diu: ?Si l'ingrés hospitalari és necessari, aquest ha de ser tan breu com sigui possible i s'ha de procurar que tingui lloc en unitats preparades per a infants i adolescents i evitar l'hospitalització entre els adults.?
El Síndic també recorda que l'any 1959, a Ginebra, les Nacions Unides van proclamar els deu drets fonamentals dels infants, i van subratllar la necessitat de cures sanitàries ?adequades i especials? atesa la mancança de maduresa física i intel·lectual dels infants; que el 1986 el Parlament Europeu va proposar la Carta europea dels nens hospitalitzats i que un any després va redactar una sèrie de recomanacions, perquè es va considerar que l'hospitalització dels infants d'entre zero i catorze anys ha de reunir unes característiques diferencials a les dels adults i que per això es constitueix en objecte de drets especials. Es reconeix d'aquesta manera el dret a ser hospitalitzat juntament amb altres infants i evitar l'hospitalització entre adults.
D'acord amb això, el Síndic entén que el més adequat per a l'hospitalització d'infants és que la zona en què es troben sigui diferenciada de la dels pacients adults, i que fins i tot en un context de restriccions pressupostàries cal fer esforços per preservar aquesta diferenciació. Per tant, recomana al Departament de Salut que s'eviti, sempre que sigui possible, l'hospitalització de pacients adults i infants en un mateix espai, i que es cerquin altres alternatives possibles en cas de necessitat de tancament de sales.