S'han rebut diferents queixes d'usuaris del transport públic metropolità que han vist denegat el seu dret a la gratuïtat dels trajectes que la targeta rosa els oferia. Les raons que l'Entitat Metropolitana del Transport (en endavant EMT) addueix són sempre per una estricta aplicació de les ordenances que regulen el sistema de tarifació social metropolità i, per tant, deixen entreveure que aquella regulació (de l'any 1994) és, si més no, poc adient a la realitat social actual.
A tall d'exemple, una pensionista que fins ara gaudia de la gratuïtat del transport públic, pel fet d'enviduar i, per tant, incrementar en tres euros els seus ingressos (de 528 a 531 euros) ha perdut el dret a la targeta rosa metropolitana (gratuïtat de tots els trajectes) i únicament gaudirà mitjançant la targeta rosa metropolitana de tarifa reduïda del 50% de bonificació del títol de transport que adquireixi (sempre T-10).
En conseqüència, el Síndic proposa obrir una actuació d'ofici per tal de requerir informació i, si cal, fer els suggeriments que escaiguin, a l'Entitat Metropolitana del Transport, amb l'objectiu d'estudiar més detalladament l'adequació del sistema de tarifació social que s'aplica concretament a persones grans i a discapacitats.
El Síndic inicia aquesta actuació d'ofici amb relació a la tipologia de títols de tarifació social i als requisits que l'EMT exigeix per ser beneficiari de la tarifació social.
Són moltes les persones que s'han adreçat a la institució per informar que, tot i disposar d'uns ingressos econòmics escassos, no poden gaudir de la gratuïtat dels trajectes pel fet de passar a rebre una pensió de viduïtat i, per tant, excedir-se de l'import de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (en endavant IPREM) mensual en uns 15 euros.
D'altres persones, beneficiàries de la targeta metropolitana de tarifa reduïda, que viuen a la ciutat de Barcelona i, per tant, es veuen amb la necessitat d'utilitzar sovint el transport públic, veuen com el títol de transport pel qual disposen de tarifa reduïda (T-10) s'esgota en uns dies pel seu ús i no dóna resposta adient a la seva necessitat.
El fet que sovintegin queixes com les exposades duu a plantejar si els requisits econòmics que s'exigeixen per ser beneficiari de la tarifació social són excessivament restrictius i, per tant, no donen resposta a la necessitat social actual.
Segons s'informa en la pàgina web d'EMT, la tarifació social es regula a l'ordenança metropolitana del sistema de tarifació social del transport aprovada l'any 1994. Un cop llegida amb deteniment, el Síndic demana la informació següent sobre l'estat actual del sistema de tarifació social a l'àmbit de l'EMT:
1. Si la regulació de la tarifació social del transport ha estat modificada amb posterioritat a l'ordenança aprovada l'any 1994.
2. Tipus d'abonaments socials que actualment estan en vigor.
3. Requisits que s'exigeixen a les persones beneficiàries segons tipus de bitllet, municipi i mitjà de transport de l'àmbit de l'EMT.
4. Si, com disposa l'ordenança, es tramet d'ofici a totes les persones que resideixin a l'àmbit de l'EMT i que compleixin els seixanta-cinc anys, un fullet informatiu del sistema de tarifació social del transport i el formulari corresponent.
5. Compatibilitat de la targeta rosa metropolitana de tarifa reduïda amb altres targetes multiviatge, com ara la T-50/30.
6. Persones de l'àmbit de l'EMT que són o han estat beneficiàries de la tarifació social els anys 2007 i 2008. Interessa especialment el nombre de persones beneficiàries de la targeta rosa metropolitana.
7. Si tenen previst ampliar el col·lectiu beneficiat per la tarifació social.
8. Com es fan els càlculs dels ingressos personals per tal de determinar si la persona reuneix els requisits per gaudir del benefici social.
De la informació tramesa com a resposta se'n desprèn que, per ser beneficiari del sistema de tarifació social i gaudir de la gratuïtat del transport públic mitjançant la targeta rosa metropolitana, l'usuari, a banda de tenir més de seixanta-cinc anys o patir un grau de disminució igual o superior al 33%, ha de disposar d'uns ingressos inferiors a l'IPREM. En cas que els ingressos siguin superiors a l'IPREM però inferiors al doble d'aquest indicador, la persona pot tenir dret a gaudir de la tarifa reduïda.
Un cop confirmat que aquests dos supòsits són els que es recullen a l'Ordenança que regula el sistema de tarifació social de l'any 1994, s'observa que l'Ordenança ha estat modificada amb posterioritat dues vegades l'any 2004 ja que -entre altres motius- es va adequar la referència originària de l'indicador del salari mínim interprofessional a l'IPREM.
El Síndic indica que en els darrers anys ha evolucionat de forma diferent l'IPREM i les pensions mínimes per a majors de seixanta-cinc anys sense cònjuge a càrrec. Aquest fet ha suposat que els ingressos d'una gran part de pensionistes superin l'IPREM. En aquests supòsits, una aplicació estricta de l'indicador esmentat exclouria de beneficis socials persones que, si bé és cert que han vist incrementats els seus ingressos, continuen sent perceptors de pensions mínimes i, per tant, disposen de recursos escassos.
El Síndic recorda que els poders públics han de promoure l'adequada satisfacció de les necessitats de transport dels ciutadans amb especial atenció a les categories socials desfavorides i a les persones amb capacitat reduïda, i és mitjançant la tarifació social que es pot garantir i fomentar el dret a la mobilitat de les persones amb escassos recursos econòmics.
Certament, garantint el dret a la mobilitat de totes les persones, s'aconsegueix que les més necessitades participin en la nostra societat i aquest és un dels motius pels quals cal conciliar les llibertats de naturalesa econòmica amb els interessos socials.
El Síndic entén que l'Ordenança pretén conciliar ambdós interessos. Tanmateix, recorda que correspon a l'EMT garantir la disponibilitat del transport públic com a servei bàsic a tots els ciutadans i que s'haurien de prendre les mesures adients per garantir -en tot moment- que les persones amb escassos recursos puguin fer ús del transport públic.
El Reial decret llei 3/2004, de 25 de juny, per la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per l'increment de la seva quantia, va crear l'IPREM. Tanmateix l'article 2.4 d'aquest text oferia la possibilitat, a les comunitats autònomes que així ho consideressin oportú, de fixar indicadors propis en l'exercici de les seves competències.
Catalunya en va ser un exemple. Amb la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es va crear un índex propi per determinar l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (en endavant IRSC). I és amb aquest indicador que es determina de forma general quan es considera que hi ha una manca de recursos econòmics, i per tant, no es disposa del nivell econòmic necessari per poder viure amb dignitat.
Així doncs, sembla clar que és aquest l'indicador que s'hauria d'utilitzar per valorar si es dóna una situació de necessitat que justifica que l'Administració pública faci un esforç per ajudar la persona a fer front a les despeses essencials per al manteniment propi.
El Síndic recorda que s'ha definit la pobresa com la situació en què es troben les persones que no poden participar plenament en la vida econòmica, social i civil i que tenen uns ingressos o recursos inadequats per poder gaudir d'un nivell i d'una qualitat de vida considerats acceptables per la societat en què viuen. I és en aquestes situacions que les persones no poden exercir plenament els seus drets fonamentals.
En conseqüència, i tenint en compte la importància cabdal que l'accés al transport públic té en la societat, el Síndic recomana modificar l'Ordenança metropolitana reguladora del sistema de tarifació social per substituir l'indicador de referència IPREM per l'IRSC que s'aprovi cada any als pressupostos de la Generalitat.