El Síndic ha obert una actuació d'ofici per estudiar la situació d'un infant de 8 anys tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) i resident al centre residencial d'acció educativa (CRAE) Nostra Senyora del Roser, respecte del qual l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) de Sabadell va proposar, l'any 2012, un canvi de recurs a una família acollidora aliena, proposta que encara es troba pendent d'aplicar.
En vista del que s'exposa en l'informe tramès per la DGAIA, el Síndic observa, en síntesi, que un infant no ha pogut gaudir encara de l'acolliment en família aliena perquè estava pendent de la proposta del seu germà, amb qui té visites però amb qui no ha conviscut mai.
En aquest sentit, atès que el recurs proposat (acolliment familiar simple en família aliena) no impedeix les visites amb els germans, no sembla acceptable que el motiu de no facilitar-li família hagi estat l'existència d'aquest germà.
El Síndic desconeix el vincle existent entre els dos germans i la importància de l'existència de l'un per a l'altre, però observa una manca de coordinació entre els equips i/o serveis a l'hora de fer propostes i d'aplicar-les, que mereixeria un anàlisi per tal de corregir-la.
L'interès superior de l'infant i el seu dret a viure en família de forma prioritària a una institució no es té en compte degudament si se subordina aquest dret al fet que pugui assignar-se el recurs a un germà amb el qual l'infant no ha conviscut. En aquest cas, l'infant no només es veu privat del seu dret durant el temps d'espera, sinó que el dret podria veure's definitivament frustrat atès l'increment de la dificultat de l'acolliment amb el creixement de l'infant (de quatre a vuit anys en aquest cas).
El Síndic entén que, en aquests casos, es produeix una confusió en l'aplicació de la mesura de protecció per garantir el dret a viure en família i el dret a les visites i comunicacions amb els germans establert per l'article 116.1 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, i recollit en l'article 9 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant.
Aquesta confusió podria venir derivada d'una interpretació incorrecta d'aquest dret, de la percepció de normalització de l'acolliment institucional, d'una consciència insuficient del dret de l'infant a viure en família per davant de viure en una institució o de les dificultats existents per mantenir el règim de visites amb la família biològica un cop els infants són acollits en família.
Les situacions descrites podrien denotar un exercici inadequat de la funció de protecció dels infants en situació de desemparament que té assignada el Departament de Benestar i Família. Aquesta funció requereix que la DGAIA, davant propostes canviants o aparentment erràtiques per part de diferents equips i davant la manca suficient de famílies acollidores per a aquests infants, actuï coordinant, supervisant i donant suport a la tasca dels equips d'atenció a la infància i l'adolescència en l'anàlisi i les valoracions de les situacions personals i familiars dels infants, amb la perspectiva que té (o ha de tenir) la DGAIA del conjunt de la família, dels equips que hi intervenen, dels recursos disponibles i dels drets dels infants.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda que adopti els mecanismes necessaris per evitar el perllongament d'un acolliment en centre que dura ja més de quatre anys, i que faci els màxims esforços per trobar una família acollidora per a l'infant; i, d'altra banda, que revisi el procediment seguit en aquest cas per evitar que torni a succeir un retard com aquest a l'hora de facilitar el recurs proposat, especialment pel que fa a la formació i a la coordinació dels equips.