La promotora de la queixa, en representació de l'empresa propietària d'un càmping de Malgrat de Mar, manifesta la seva disconformitat amb la realització d'unes obres que podrien no disposar de la llicència municipal preceptiva i vulnerar la Llei de costes.
Segons exposa, un altre càmping del municipi duu at terme obres a la zona de la platja, que inclouen actuacions en la sorra de la platja, reompliment de terres, plantació d'arbrat, instal·lació de vorades i tancats, col·locació d'espigons i ampliació de parcel·les a la sorra de la platja.
La promotora manifesta també que s'està reduint la zona de pas que va des del seu càmping a la platja, de manera que es restringeix l'accés interior a la platja per als usuaris d'aquest càmping.
En data 19 de febrer de 2011, la persona interessada va presentar un escrit a l'Ajuntament de Malgrat de Mar, mitjançant el qual denunciava aquests fets i sol·licitava còpia de les llicències concedides al càmping per la realització de les obres esmentades i per l'exercici de l'activitat de càmping en tots els terrenys que actualment està ocupant. La persona interessada també sol·licitava que, en cas que el càmping no disposés de la llicència d'obres preceptiva, l'Ajuntament actués conforme a dret, suspenent les obres i incoant un expedient de protecció de la legalitat urbanística.
Segons la informació aportada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, les obres esmentades no disposen d'autorització administrativa, ni per part de l'Administració de l'Estat pel que fa a les obres de defensa o interès general en el domini públic maritimoterrestre, ni per part de la Generalitat pel que fa a les obres en la zona de servitud de protecció.
L'informe emès fa referència a la problemàtica existent en ambdós marges del riu Tordera pel fenomen de la regressió del front litoral que afecta l'emplaçament dels càmpings. A aquest efecte, la Demarcació de Costes a Catalunya ha sol·licitat a l'Administració de l'Estat un nou atermenament que reflecteixi la realitat existent. Segons exposa l'informe, el procediment d'atermenament es troba en tramitació.
Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya ha promogut reunions de coordinació entre tots els agents privats i públics implicats, per fer compatible la problemàtica derivada de l'exercici de l'activitat dels càmpings amb la nova realitat física que comporta la regressió de la platja i la superposició de fet del domini públic maritimoterrestre sobre la zona de servitud de protecció. En aquestes reunions, s'ha acordat cercar, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, una solució transitòria o fins que s'aprovi el nou atermenament, que permeti la mínima protecció per tal de poder continuar amb l'exercici de l'activitat.
Finalment, s'exposa que atesa la complexitat i conflictivitat del tema i atès que es continuen mantenint reunions, encara no s'ha donat una resposta expressa a la promotora de la queixa ni s'han adoptat mesures concretes per part de les administracions implicades, atesa la voluntat de trobar una solució tècnica conjuntural que pugui conciliar la legalitat vigent i l'exercici de l'activitat dels càmpings, fins que finalment s'aprovi el nou atermenament del front marítim de Malgrat de Mar.
En vista d'aquesta informació, el Síndic no vol fer cap valoració en relació amb l'aplicació de la Llei de costes i el Reglament que la desenvolupa pel que fa a les autoritzacions preceptives dels organismes competents per l'ús del domini públic maritimoterrestre, la restitució i reposició al seu estat anterior i el règim sancionador per les accions o omissions que constitueixin una infracció de la Llei de costes. No obstant això, la complexitat de l'assumpte no justifica que se situï la persona denunciant en una posició d'indefensió per no donar resposta expressa als seus escrits.
En aquest sentit, el Síndic recorda el deure legal de les administracions públiques de resoldre de forma expressa els escrits i/o les sol·licituds presentats pels ciutadans, establert de forma positiva en l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament de Territori i Sostenibilitat que doni resposta expressa a l'escrit presentat per la promotora de la queixa mitjançant el qual denunciava la realització d'obres en el domini públic maritimoterrestre i sol·licitava la restitució al seu estat anterior.
D'altra banda, en vista de l'informe tramès per l'Ajuntament de Malgrat de Mar, i atès que una de les peticions que va efectuar la promotora en el seu escrit va ser obtenir còpia de les llicències atorgades, el Síndic suggereix al consistori que, si encara no ho ha fet, doni accés a la persona interessada a la documentació sol·licitada i li en faciliti una còpia, a fi de complir l'article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que reconeix el dret dels ciutadans a l'accés als registres i als documents que formin part d'un expedient i es trobin en els arxius administratius. També li suggereix que doni resposta expressa a l'escrit presentat per la persona interessada en data 19 de febrer de 2011, d'acord amb el deure legal establert en l'article 42 de la Llei 30/1992.