La promotora de la queixa exposa que el seu fill està diagnosticat de trastorn de l'espectre autista, amb un coeficient intel·lectual de 70 i un coeficient cognitiu de 78. A sisè de primària i per recomanació de l'EAP va passar a la Unitat de Suport a l'Educació Especial (en endavant USEE) d'un centre de Bigues i Riells. Arran d'aquest canvi, l'alumne va començar a presentar situacions de descontrol. El centre de salut mental infantil i juvenil (en endavant CSMIJ) de Granollers va aconsellar que el menor seguís tractament mèdic per atendre el seu estat d'ànim, i el maig de 2014 va ser ingressat a Sant Joan de Déu. Es suggereix que el seu retorn al centre educatiu sigui de forma gradual i que assisteixi a un recurs més adaptat a les seves necessitats, però sembla que quan el menor es va reincorporar al centre no es va adoptar cap mesura i, per prescripció del CSMIJ va acabar el curs a casa. Seguidament, l'EAP li va buscar plaça a la USEE d'un institut de Lliçà d'Amunt, però l'alumne no s'hi va trobar còmode. Finalment, el CSMIJ els va aconsellar que es quedés a casa fins que trobessin plaça en un altre centre més apropiat. La promotora es mostra molt descontenta amb la manera que s'ha tramitat i gestionat el cas del seu fill, i exposa que la situació a casa és insostenible.
En l'informe del Departament d'Ensenyament s'indica que s'han dut a terme les actuacions oportunes per tal que l'alumne fos escolaritzat el curs 2015/2016 en un centre d'educació especial de Mollet del Vallès, per la qual cosa la problemàtica que plantejava la persona interessada s'ha resolt.
Tot i això, cal posar de manifest que tot i que el mes de març de 2015 el Departament ja sabia que el recurs més adequat per garantir el dret a l'educació d'aquest alumne era un centre d'educació especial, no se li va assignar aquest recurs de manera immediata, no per una decisió fonamentada en l'interès superior de l'infant, sinó per les dificultats organitzatives que aquesta decisió podia generar. El resultat d'aquesta gestió de l'escolarització de l'alumne va ser que aquest es va quedar sense assistir a un centre escolar (i sense rebre atenció escolar alternativa continuada) durant pràcticament tot un curs.
Per aquest motiu, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que valori quin motiu impedia l'escolarització de l'alumne al centre d'educació especial a mig curs 2014/2015, quan ja se sabia que aquest era el recurs més adequat per a ell, i que adopti les mesures necessàries per garantir en el futur l'assignació dels alumnes amb necessitats educatives especials al servei educatiu més adequat en cada moment, d'acord amb l'interès superior de l'infant.