El promotor de la queixa explica que en el moment dels fets la seva filla es dirigia a l'institut, i que atès que no disposava de l'import de 50 euros que li reclamava l'inspector se la va fer baixar de l'autobús. El promotor exposa el seu desacord amb l'import de la sanció, amb el fet que la menor no es pogués acollir al pagament amb bonificació perquè va poder abonar l'import de la sanció a l'acte i amb el fet que la sanció no fos notificada als pares de la noia, com a tutors legals.
En l'informe de l'Autoritat del Transport Metropolità (en endavant ATM) s'assenyala, en síntesi, que, si bé els fets que constitueixen l'objecte de la queixa poden encabir-se dins del supòsit previst en l'article 85.3 de la Llei 3/2015, d'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, la intervenció objecte de queixa va tenir lloc el 21 de novembre de 2014, quan encara no havia entrat en vigor aquesta norma. En conseqüència, per seguretat jurídica i atès que la norma no es pot aplicar amb efectes retroactius, s'ha de mantenir la sanció.
Tot i això, el Síndic considera que el procediment d'aplicació de la percepció mínima, fins a l'entrada en vigor de la modificació introduïda per la Llei 3/2015, situava els infants i adolescents menors d'edat, especialment els menors de setze anys, en una situació de discriminació respecte dels adults, atès que es veien privats de fer el pagament bonificat de la percepció mínima perquè no disposaven, gairebé mai, de l'import per satisfer-la i no podien avisar els progenitors.
Per aquest motiu, el Síndic va suggerir que s'establís un protocol específic per a infants i adolescents, que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ja va introduir l'any 2011 i que posteriorment va introduir el TRAM, en tots dos casos per als menors de catorze anys.
En aquest cas, a més, la targeta en qüestió estava caducada de feia un dia, situació que fa molt possible pensar que es va tractar d'un error o un descuit.
Així mateix, si bé amb caràcter general el Codi civil estableix que les lleis no tenen caràcter retroactiu, el Codi penal estableix com a excepció el principi de la llei penal més favorable (article 2.2). En el mateix sentit, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix en l'article 128.2 que les disposicions sancionadores tenen efecte retroactiu en la mesura que afavoreixin la persona presumptament infractora, com és el cas de la modificació introduïda recentment.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'ATM que es reconegui al promotor la possibilitat d'efectuar el pagament bonificat de la sanció que es va imposar a la seva filla.