La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la renda mínima d'inserció que tenia concedida.
Exposa que segons la resolució d'octubre de 2011 els motius de la suspensió eren ?trasllat temporal de residència fora de Catalunya, segons estableix l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost?. La promotora exposa que va marxar una setmana el mes de juny per visitar el seu fill hospitalitzat al Marroc, i que va comunicar el viatge als serveis socials de Montcada i Reixac.
Pel que fa a la sortida de Catalunya, el Síndic recorda que el viatge es va produir entre el 4 i el 8 de gener de 2011, i que en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de maig de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Per consegüent, d'acord amb la normativa vigent en el moment en què es van produir els fets, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació i, per tant, el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació de la renda mínima d'inserció.
Pel que fa a l'obligació de comunicar a l'entitat gestora corresponent, en el termini d'un mes, els canvis de situació personal o patrimonial, segons l'article 5b) del Decret 339/2006, de 5 de setembre, la persona interessada manifesta que així ho va fer. No obstant això, la resolució del recurs d'alçada assenyala que aquest extrem no ha estat acreditat documentalment.
En aquest sentit, no consta en l'expedient que s'hagin fet actuacions amb els serveis socials de referència per tal de comprovar aquesta dada, i per tant, tampoc queda clar el document que s'ha requerit a la persona interessada per demostrar que sí que ho va comunicar.
Amb tot, el Síndic recorda al Departament d'Empresa i Ocupació que la suspensió de la prestació econòmica té un caràcter temporal i mentre duri el fet que l'ha provocada. És a dir, que l'abonament s'ha de reprendre si desapareixen les circumstàncies que n'han motivat la suspensió. D'acord amb això, el més diligent per part de l'Administració, en tot cas, hagués estat emetre una resolució fent coincidir el temps de suspensió amb el període de temps en què la persona estava fora de Catalunya, de manera que en el mateix moment en què es va dictar la suspensió es podia haver fixat ja la data de represa.
Es dedueix que aquesta represa no es va fer perquè, tal com consta en l'informe del Departament, la persona interessada tampoc no ha justificat un viatge posterior al Marroc entre finals de desembre de 2011 i principis de 2012. No obstant això, el Síndic considera que aquesta circumstància no és motiu per perllongar la situació de suspensió.
S'ha de concloure, per tant, que s'han produït dues suspensions, una de les quals de facto, sense seguir el procediment previst o, si més no, sense que s'hagi informat i notificat la persona interessada sobre la nova causa de suspensió.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes per revisar la resolució adoptada i anul·lar la suspensió acordada, i, en cas que hi hagi un nou motiu per suspendre la prestació, es dicti una nova resolució motivada en què hi constin els motius de la suspensió.