La promotora de la queixa, funcionària del cos superior d'administració general, adscrita a l'Agència Catalana del Consum, manifesta la seva disconformitat amb la resolució de 22 de novembre de 2011 per la qual es desestima el recurs de reposició interposat contra la resolució de 19 d'abril de 2011, de reconeixement del grau personal 20, amb efectes de data 1 de juliol de 2010. La persona interessada manifesta que el reconeixement del grau personal correspon al nivell 22 o, subsidiàriament, al nivell 21.
L'article 80.1 disposa que tot funcionari posseeix un grau personal corresponent a algun dels nivells en què es classifiquen els llocs de treball.
Segons la doctrina legal fixada amb relació a l'article 80.1 del Decret legislatiu 1/1997, els funcionaris de nou ingrés inicien amb caràcter general la consolidació del grau pel nivell mínim assignat al seu cos o escala. I aquest caràcter general admet excepcions, com ara el fet que si la carrera administrativa s'inicia amb un nivell superior al mínim assignat al cos o escala, es consolidarà com a grau personal el nivell assignat a aquest lloc i no pas un altre, atès que és el lloc que efectivament es desenvolupa i el que determina la resta de drets dels funcionaris.
En aquest sentit, el Síndic es remet als articles 68 i 69 del Decret 65/1987, de 15 de gener, en vigor conforme a la disposició transitòria primera del Decret legislatiu 1/1997:
L'article 68 estableix que els funcionaris de nou ingrés posseeixen el grau corresponent al nivell inferior assignat al grup de places que correspongui, si bé consolidaran el grau corresponent al nivell del lloc de treball al qual hagin estat destinats. L'article 69 disposa que si durant el temps en què el funcionari ocupa el lloc se'n modifica el nivell, el temps que l'ha ocupat es computarà amb el nivell més alt amb què aquest lloc hagués estat classificat.
La resolució del recurs de reposició del Departament d'Empresa i Ocupació desatén la doctrina legal fixada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja que assenyala que és contrària a la normativa vigent i que en cap cas no és font de creació de normes.
Aquesta manifestació resulta contrària, d'una banda, a l'article 118 de la Constitució espanyola, quan estableix que tothom té l'obligació de complir les sentències i les altres resolucions fermes dels jutges i dels tribunals; i de l'altra, a l'article 100 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, que assenyala que el recurs de cassació en interès de llei té per objecte la correcta interpretació i aplicació de normes emanades de la comunitat autònoma.
Per les raons exposades, el Síndic entén, d'una banda, que en data 1 de juliol de 2010 la persona interessada havia consolidat el grau 21, que és el corresponent al nivell del lloc al qual va estar adscrita definitivament en ingressar a la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; i de l'altra, que en data 1 de juliol de 2012 li correspondrà el reconeixement del grau 22, atesa la modificació del nivell del lloc de treball que ocupa, amb efectes de data 1 de gener de 2011.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que revisi la resolució desestimatòria del recurs de reposició en els termes apuntats.