El Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) fa constar la manca d'adequació de l'espai que ocupa l'EAIA per desenvolupar les funcions que li han estat encomanades, les quals van ser establertes en el Decret 338/1986, del 18 de novembre, de regulació de l'atenció a la infància i l'adolescència amb alt risc social, i en l'Ordre de 27 d'octubre de 1987, per la qual s'estableix el règim jurídic dels EAIA en alt risc social.
Aquesta mancança ve donada per les petites dimensions del despatx: En primer lloc, des de l'estiu de 2007 hi ha sis persones en un despatx inicialment pensat per quatre. Se'ls va dir que era una situació provisional, però no s'ha resolt encara; en segon lloc, la manca d'espai obliga a tenir taules de despatx molt petites, sense instal·lació elèctrica ni telefònica adequada; i en tercer lloc, el setembre de 2008 va incorporar-se un setè professional a l'EAIA, en qual no té en principi lloc fix per treballar i que ha estat encabit finalment en el mateix despatx.
A aquesta situació cal afegir-hi dos factors més: d'una banda, que en encendre la calefacció es filtren pudors del clavegueram que de vegades son insuportables, fet que va generar el segellament d'un dels conductes que enllaça el vàter amb la calefacció; i, d'altra banda, el deteriorament d'infraestructures causat pel caràcter provisional de la ubicació.
L'EAIA manifesta que ha sol·licitat repetidament un canvi d'ubicació sense que fins ara s'hagi resolt el problema, però que recentment han estat informats que seran traslladats a uns barracons perquè han de fer obres en el seu edifici. En aquest sentit, fan constar la manca d'idoneïtat de portar a terme la seva feina en els barracons, per la manca de privacitat, la manca de context d'autoritat i la manca de seguretat pels professionals, que posa en risc la seva integritat física.
El Síndic coneix que l'administració competent i en matèria d'infraestructura dels equips EAIA és l'Ajuntament de Barcelona. Però atesa la seva dependència funcional de la Generalitat de Catalunya com a organisme competent en protecció de menors, el DASC té un coneixement complet de les tasques que porta a terme l'EAIA, i que requereixen un espai adequat per dur-les a terme eficaçment i correctament. Entre aquestes tasques destaquen:
a) L'atenció individualitzada de les situacions de desprotecció infantil, que implica mantenir entrevistes extremament delicades i confidencials, amb uns interlocutors que sovint pateixen trastorns mentals i problemes de drogoaddicció, i als quals s'està qüestionant l'exercici de la seva parentalitat, amb reaccions d'agressivitat i crisis d'ansietat; i trucades telefòniques amb pares i professionals en les quals s'aborden situacions d'abús sexual, maltractament i negligència infantil.
b) El suport als serveis socials d'atenció primària en els casos d'infants que estan en risc però encara no s'han derivat a l'EAIA.
c) La coordinació amb els altres serveis de benestar de la zona: centre d'atenció primària, centre d'atenció primària de salut mental, equip d'assessorament psicopedagògic, escola, centre de salut mental infantil i juvenil, centre d'atenció i seguiment de les drogodependències, etc.
d) La coordinació amb centres residencials d'acció educativa, centres d'atenció i seguiment de les drogodependències, institucions col·laboradores per a la integració familiar, etc., i també amb instàncies judicials.
e) L'elaboració i la redacció d'informes de proposta amb la mesura i el recurs de protecció motivats de cada cas que els és derivat.
Per tot això, queda patent que aquests equips no fan un treball de gestió, sinó un treball tècnic que requereix privadesa, un context institucional que emmarqui la seva actuació i unes dependències que ofereixin seguretat als professionals que porten a terme aquesta tasca.
D'acord amb això, el Síndic suggereix que el DASC vetlli perquè les administracions locals facilitin als EAIA un espai apropiat per fer la feina que tenen encomanada. Altrament, el que es posa en risc és un bon resultat del treball, i la manca de cura dels professionals que fan aquest encàrrec tan difícil.
Sens prejudici de l'escrit que ha adreçat a l'Ajuntament de Barcelona sobre aquest assumpte, el Síndic suggereix que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) requereixi l'Ajuntament de Barcelona perquè compleixi les obligacions contretes en els convenis bilaterals amb la Generalitat de Catalunya respecte dels equips EAIA.
Després de la visita efectuada pel Síndic als nous locals de Can Paixalet, on l'EAIA de Sant Andreu es va traslladar el passat mes de desembre de 2009, el Síndic indica a l'Ajuntament de Barcelona que en l'escrit que van trametre informaven de la data prevista per al retorn de l'EAIA al nou espai remodelat, però no es donava resposta a la segona qüestió plantejada: les condicions que reuneix el nou espai perquè l'equip compleixi l'encàrrec que té encomanat.
Posteriorment, arran de la visita efectuada pel Síndic als nous locals de Can Paixalet, es va observar la millora de l'espai, però també es van constatar mancances importants en l'adequació del local a la feina de la qual l'EAIA és responsable.
Entre aquestes mancances, les més importants per les conseqüències en el treball que duu a terme aquest EAIA són la manca de privacitat i la manca de seguretat. La primera mancança es deu a dos factors: d'una banda, les persones usuàries de l'EAIA, mentre estan a la sala d'espera, senten el que es diu a l'espai que fa funcions de despatx per a vuit persones, tant el que es diu per telèfon, com el que comenten entre elles; i d'altra banda, des de la sala d'espera es pot sentir el que es diu a la sala d'entrevistes amb pares i infants i el que es diu a les dues sales de reunions.
En aquest apartat, el Síndic no pot deixar de fer esment a les temàtiques de les quals es parla tant en el despatx de treball com en els despatxos i les sales de visita: abusos i maltractaments infantils i els seus indicadors; un exercici inadequat, inexistent o impossible de la pàtria potestat per part dels progenitors dels infants que estan en estudi o en seguiment; conseqüències en els infants del maltractament i abandó: trastorns psíquics, físics i sexuals; necessitats bàsiques sense cobrir; capacitats dels pares i altres familiars per fer-se el càrrec dels infants; plans de millora; valoració sobre la necessitat de desemparar un infant, de la forma de comunicació als pares; retencions hospitalàries urgents de nadons i infants maltractats, i un llarg etcètera.
Respecte als interlocutors de les converses mantingudes, tant telefònicament com presencialment, són entre altres, serveis socials d'atenció primària, interlocutors de la DGAIA, centres d'acolliment, centres residencials d'acció educativa, centres educatius de justícia juvenil, mestres i directors de centres docents, psicòlegs i psiquiatres, metges d'hospitals infantils, institucions col·laboradores per a la integració familiar, equips d'assessorament psicopedagògic, centres de salut mental infantil i juvenil, hospitals psiquiàtrics, presons, infant, adolescents, pares i mares, avis i oncles dels infants, avis acollidors, exacollidors, etc.
Un tercer element, menys greu però no menys important, és que l'espai destinat a vuit persones per treballar en aquestes funcions, més dues altres persones a pocs metres, sense separació, fa difícil el seu treball: estudiar els informes rebuts, analitzar i sospesar els indicadors de risc i de protecció, fer un pla d'intervenció amb pares i fills, programar i concretar les coordinacions amb els altres serveis de benestar, decidir la mesura administrativa i tècnica que es proposarà, i redactar-la. És un espai que permetria un tipus de treball de gestió, en el qual no es necessita ni concentració ni privacitat, però no aquest, en el qual es prenen decisions molt importants per a la vida dels infants i de les seves famílies, decisions que han de ser rigoroses i han d'estar fonamentades per poder defensar-les davant les instàncies judicials.
Quant al segon grup de mancances, les relatives a la seguretat, són tan aparents des del moment en què es visita l'espai que no requereixen gaire explicació. La manca de separació visual i acústica entre l'entrada prevista de l'espai, la sala d'espera, l'espai de despatx, i els espais d'entrevista i de reunions és absoluta. Sembla que no s'ha tingut en compte la naturalesa del treball que es fa ni el tipus d'entrevistes i de reunions que s'hi mantenen, ja que en aquells espais els professionals han de dir als pares i mares allò que no fan bé en la criança dels fills, allò que els està afectant greument, tenint en compte que no parlem de formes de criança no adequades, sinó de negligències, maltractaments i abusos.
Entre les funcions de tots els EAIA hi ha la de fer propostes de desemparament dels infants que tenen a càrrec seu, i això implica fer entrevistes en què es comunica als pares que els seus fills hauran de ser apartats d'ells. Per això, es fa necessari posar mitjans per assegurar la integritat física dels professionals. Cal tenir en compte que aquest EAIA es troba situat en un districte en el qual la població presenta un índex molt alt de perillositat:
- El 36% de les situacions infantils en què es demana la intervenció de l'EAIA de Sant Andreu són motivades per la malaltia mental o la toxicomania dels pares (dades de 2008).
- Dels casos nous de 2009, 23 els pares pateixen també malalties mentals o toxicomanies; 22 infants pertanyen a població molt deteriorada, i 12 pateixen violència intrafamiliar.
- El nombre de situacions infantils a càrrec de l'EAIA de Sant Andreu és de 377, xifra que pot il·lustrar l'elevat nombre d'entrevistes que es duen a terme amb familiars i infants i de reunions amb altres serveis i professionals.
Si bé en el primer escrit, el Síndic va recordar ja les funcions de l'EAIA, atesa la nova situació, només li manca recordar que l'Ajuntament té delegada la gestió de la competència de la DGAIA amb relació a la protecció dels infants. Aquesta competència inclou l'estudi de les situacions de desprotecció i maltractament infantil, el suport als serveis socials d'atenció primària, la coordinació amb altres serveis de benestar del territori i la redacció d'informes per a la DGAIA i per a les instàncies judicials.
El Síndic sap que els tècnics de l'Ajuntament van fer una proposta de millores a l'EAIA, concretada en una mampara de separació en el despatx, al canvi de lloc d'una porta i a la construcció d'una nova porta en un despatx. S'entén, però, que aquests canvis no són ni de lluny suficients per resoldre la situació creada amb el trasllat al nou espai de treball de l'EAIA.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al consistori que es prenguin les mesures urgents necessàries per resoldre els greus problemes de privacitat dels infants desemparats i de les seves famílies i els problemes de seguretat dels membres de l'EAIA del districte de Sant Andreu.
El Síndic també s'ha adreçat al DASC per traslladar-li el contingut d'aquesta resolució i suggerir-li que, invocant els convenis bilaterals amb l'Ajuntament de Barcelona respecte dels equips EAIA, se sol·liciti el compliment de les obligacions contretes per l'Administració local de proveir d'espais i instal·lacions adequats l'EAIA de Sant Andreu perquè pugui desenvolupar la tasca que té encomanada i per garantir la seguretat dels membres d'aquest equip.