Al llarg de la tramitació de dues queixes presentades al Síndic en què s'exposava la dificultat amb què s'havien trobat les persones interessades, usuàries dels serveis públics de salut, per poder exercir el dret d'opció lingüística reconegut en l'article 33 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (en endavant EAC), ja que van haver-se d'adreçar en castellà als facultatius per tal de poder ser atesos, el Síndic va demanar informació al Departament de Salut, demanda que va haver de reiterar, atesa la manca de resposta.
La informació que s'ha facilitat, quan els expedients ja havien estat tancats per manca de col·laboració del Departament amb el Síndic, ha posat de manifest l'existència d'un Programa d'acollida de professionals estrangers, si bé el contingut d'aquest programa genera dubtes respecte del tractament que es dóna a la capacitació lingüística dels seus destinataris.
Atès que, d'acord amb l'article 33 de l'EAC, el dret de les persones a utilitzar la llengua oficial que elegeixin obliga les administracions públiques, i atès que l'article 11.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que el personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que els faci aptes per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball, el Síndic obre aquesta actuació d'ofici i demana al Departament de Salut que informi de les mesures impulsades entorn de la capacitació lingüística dels facultatius estrangers nouvinguts i que s'han incorporat al sistema públic de salut de Catalunya per prestar serveis.
Igualment, demana informació relativa al control que es fa del resultat de les mesures que, si escau, s'implanten en aquesta matèria i del temps que inverteixen els destinataris i del que es consideraria necessari per poder arribar a un nivell de coneixement adequat i suficient per poder atendre la ciutadania en l'idioma oficial que tria.
La informació que remet el Departament de Salut no fa sinó confirmar, com ja s'havia fet palès anteriorment, que la formació oferta per l'Institut d'Estudis de la Salut ha estat insuficient, ja que s'han dut a terme cinc edicions del Programa (dues a Barcelona, dues a Girona i una a Tarragona). L'any 2009 l'oferta es va veure reduïda a una, i el 2010 no se'n va oferir cap.
Les raons de la supressió de la formació es basen en el fet que es tracta d'una formació a demanda i que si no hi ha un nombre suficient d'alumnes no s'organitza el curs. També s'al·lega que durant els anys 2009 i 2010 la incorporació de personal estranger ha disminuït notablement.
Igualment, també es va fer palès que no es pot conèixer l'abast de l'efectivitat de la mesura, ja que no es va fer una avaluació de la formació perquè l'acció formativa es va adreçar únicament a conscienciar, mostrar i provar els recursos d'aprenentatge de català.
Pel que fa a les dades facilitades per l'Institut Català de la Salut (en endavant ICS), es comprova que durant l'any 2010 es va incrementar el nombre de cursos a l'Hospital de Bellvitge, i també el nombre de participants, i que a l'Hospital Germans Trias es va mantenir un únic curs, d'una hora més de durada, tot i que amb una disminució del nombre de participants.
En aquests casos sí que es va fer una avaluació de les persones participants i sembla que més de la meitat dels participants van arribar a assolir el nivell del curs.
Pel que fa a l'àmbit territorial de Tarragona, atès que el programa Voluntariat per la Llengua té com a finalitat donar suport a l'aprenentatge i a l'ús del català però pel fet que els seus destinataris són persones que estan aprenent el català o ja el parlen encara que amb dificultats, no s'adreça realment als nouvinguts que no en tenen cap coneixement.
Tanmateix, s'informa que pel que fa al Pla de normalització lingüística es van fer unes propostes d'actuacions, entre les quals hi havia l'elaboració d'un protocol d'usos lingüístics per tal que l'empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut el difongués i l'implantés, sembla que el protocol va ser aprovat a l'octubre de 2010.
Pel que fa a l'àmbit de Girona, l'ICS explica que la principal activitat amb relació a la capacitació lingüística amb els nouvinguts, a l'Hospital Sant Jaume, se centra en l'àmbit de la conversa i que cinc professionals metges nouvinguts i acabats d'incorporar al centre van participar durant l'any 2010 en una activitat d'una hora a la setmana de conversa en català.
Finalment, pel que fa al Servei d'Emergències Mèdiques, organisme dependent del Servei Català de la Salut, s'informa que l'any 2009 es va dur a terme un pla de formació lingüístic amb l'Escola d'Administració Pública, si bé no consta que s'adrecés a personal nouvingut, sinó que tenia per objecte la possibilitat d'obtenir un nivell de suficiència o un nivell intermedi.
Amb relació al personal nouvingut s'indica que per les característiques del Servei i la rotació del personal s'ha de prioritzar la realització del servei a la població, encara que el personal no compleixi inicialment el requisit de coneixements de llengua catalana.
En definitiva, de la informació proporcionada no s'ha pogut constatar que el Departament de Salut dugui a terme cap activitat específica per garantir que el col·lectiu de professionals estrangers nouvinguts tingui un coneixement adequat i suficient de les llengües oficials tant en l'expressió oral com en l'escrita que el faci apte per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.
A més, sembla que tampoc no hi ha una intenció clara de fer efectiva aquesta obligació de conèixer les llengües oficials, atès que fins i tot en les iniciatives dutes a terme fins ara, amb excepció de l'ICS, la voluntat ha estat la de conscienciar, mostrar i provar recursos, però no s'han avaluat els resultats i es desconeix si s'han assolit o no els coneixements previstos.
Ateses aquestes circumstàncies i l'obligació legalment establerta a l'article 11 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, el Síndic suggereix al Departament de Salut que adopti les mesures oportunes per comprovar si el personal estranger nouvingut des de l'any 2010 ha assolit o no la capacitació lingüística en el desenvolupament de les funcions pròpies del seu lloc de treball. I, en cas contrari, si es manté la incorporació d'aquest personal a la sanitat pública catalana, suggereix que adopti les mesures oportunes per tal de garantir que assoleix un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials per evitar la vulneració dels drets lingüístics dels ciutadans.