La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la desestimació d'una sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts per la quantia pagada en excés en concepte de l'impost de béns immobles (en endavant IBI) d'una finca de Balsareny que va adquirir l'any 2005.
De la documentació que aporta es desprèn que l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona va emetre una notificació de data 14 de juny de 2012 per comunicar a la persona interessada que s'havia acordat la correcció provisional de la descripció cadastral de l'immoble.
Segons les manifestacions de la interessada, l'error en les dades cadastrals de la seva finca era perquè s'havia vinculat al seu habitatge de protecció oficial dues places d'aparcament en lloc d'una, i manifesta que aquell error no li pot ser imputable a ella.
En vista de l'error produït en les dades cadastrals, la persona interessada va presentar una sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts en data 7 de novembre de 2012, en el qual sol·licitava la devolució d'ingressos indeguts relatius als rebuts de l'IBI dels exercicis no prescrits. Aquesta sol·licitud va ser desestimada, i en data 16 de maig de 2013 la persona interessada va presentar un recurs contra la resolució, que no consta que s'hagi resolt.
El Síndic és conscient que la Direcció General del Cadastre remet als ajuntaments o a les entitats públiques gestores la informació cadastral necessària per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs municipals, i que l'Administració local es limita a reproduir fidelment les dades cadastrals facilitades per la Gerència Regional del Cadastre, d'acord amb l'article 77. 5 del Text refós de la Llei d'hisendes locals.
Tanmateix, la promotora manifesta que des que va adquirir l'habitatge no s'ha produït cap alteració que hagués de ser comunicada al Cadastre, i posa de manifest que Incasol l'ha informada que en data 3 de gener de 2005 van presentar davant la Diputació de Barcelona la documentació necessària per regularitzar cadastralment la promoció d'habitatge. S'indica que el seu habitatge estava ben detallat a l'escriptura d'obra nova i divisió en propietat horitzontal, amb la vinculació d'una plaça d'aparcament i d'un traster.
En aquest sentit, de les manifestacions de la persona interessada es desprèn que en cap cas hi hagut una alteració real de la superfície o dels elements d'aquesta, sinó que es tractava d'un error material en les dades cadastrals que s'havien tingut en compte per practicar les liquidacions de l'impost de béns immobles dels exercicis anteriors al 2013.
Així, cal tenir en compte que l'article 220.1 de la Llei general tributària (en endavant LGT) estableix que ?l'òrgan o organisme que hagi dictat l'acte o la resolució de la reclamació ha de rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de l'interessat, els errors materials, de fet o aritmètics, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció?.
Segons la jurisprudència, els errors materials, de fet o aritmètics són aquells errors fàcilment identificables sense necessitat de dur a terme una anàlisi jurídica i, per això, el Síndic entén que un error en les dades cadastrals com el que es va produir en aquest cas s'ha de considerar un error de fet. Per tant, d'acord amb l'article 220 de l'LGT, l'Administració tributària està obligada a rectificar l'error amb efectes a tots els exercicis no prescrits.
D'acord amb les consideracions anteriors, i atès que de les dades aportades per la persona interessada es desprèn que en data 16 de maig de 2013 va presentar un recurs de reposició contra la resolució que l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona va dictar en data 8 d'abril de 2013, el Síndic suggereix que es resolgui aquest recurs si encara no s'ha fet, o, si el recurs de la persona interessada s'ha resolt en sentit desestimatori, que es revisi la resolució presa i s'acordi estimar la sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts presentada per la persona interessada sempre que l'error produït sigui conseqüència d'un error de fet.