El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Barcelona a una instància en la qual exposava la seva disconformitat amb una ordre d'embargament per un deute tributari en relació a l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (en endavant IVTM) relatiu als exercicis 1995, 1996 i 1999. El promotor assegura que va vendre el vehicle a l'exercici 2010 i que en aquell moment es trobava al corrent de pagaments tributaris.
En primer lloc, cal apuntar que l'activitat de l'Administració s'ha de regir pels principis d'eficàcia i celeritat. En aquest sentit, el Síndic recorda que, d'acord amb l'article 163 de la Llei general tributària (en endavant LGT), el procediment de constrenyiment s'ha d'iniciar i impulsar d'ofici en tots els tràmits.
L'article 167 de l'LGT disposa que el procediment de constrenyiment s'inicia mitjançant una provisió notificada a l'obligat tributari en què s'identifica el deute pendent, se li liquiden els recàrrecs que corresponguin i se'l requereix perquè efectuï el pagament. L'apartat 4 d'aquest precepte estableix que si l'obligat tributari no efectua el pagament dins dels terminis previstos legalment s'ha de procedir a l'embargament dels seus béns.
En aquest cas, es va ordenar l'embargament dels béns del promotor l'any 2012, quan el deute havia estat contret els anys 1995, 1996 i 1999.
En vista d'aquest fet, el Síndic recorda, d'una banda, que l'article 66.b) de l'LGT determina que prescriu al cap de quatre anys el dret de l'Administració per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats; i, de l'altra, que l'article 68.2 a) estableix que el termini de prescripció del dret per exigir el pagament dels deutes tributaris s'interromp per qualsevol acció de l'Administració tributària, realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, adreçada de manera efectiva a la recaptació del deute tributari.
D'acord amb això, el Síndic considera que, en aquest cas, no es pot atribuir efectes d'interrupció de la prescripció a les diverses notificacions de provisions de constrenyiment, i no consta que hagin passat menys de quatre anys entre la posada en coneixement de la persona interessada de l'inici del procediment de constrenyiment mitjançant la provisió de constrenyiment corresponent i la següent actuació duta a terme per l'Administració adreçada a la recaptació del deute tributari de manera efectiva.
Així doncs, atès que, de les dades de què disposa el Síndic es desprèn que almenys durant nou anys no s'ha dut a terme cap tràmit necessari per a l'execució en via executiva del deute contret, el Síndic entén que les actuacions dutes a terme de forma repetitiva no interrompen el termini de prescripció, fet pel qual s'entén que en aquest cas s'hauria d'haver apreciat d'ofici la prescripció del deute contret pel promotor de la queixa corresponent a l'IVTM dels exercicis 1995, 1996 i 1999.
D'acord amb tot això, el Síndic suggereix a l'Institut Municipal d'Hisenda que dugui a terme les actuacions oportunes perquè es resolgui d'ofici la prescripció per exigir el pagament dels rebuts de l'IVTM dels exercicis 1995, 1996 i 1999 al promotor de la queixa i, si escau, que li retorni les quantitats embargades indegudament per haver prescrit el deute.