El promotor exposa que està en llista d'espera perquè li facin una segona intervenció al nas, després que li en fessin una primera fa vuit anys, a l'Hospital d'Igualada.
El Departament de Salut informa que la persona interessada va ser inclosa en la llista d'espera el 26 de setembre de 2002 per un cirurgià maxil·lofacial de l'Hospital d'Igualada que, quatre anys després, va deixar la plaça. Diu que el nou equip no efectuava septoplàsties, per la qual cosa els pacients inclosos en la llista d'espera van ser valorats i reconduïts a altres centres hospitalaris.
Des de la fi de 2007, exposa, l'Hospital d'Igualada disposa d'un nou otorinolaringòleg, per la qual cosa el centre ha localitzat els pacients que no s'havien posat en contacte amb l'Hospital per saber si encara estan interessats en la intervenció.
Pel que fa al cas concret del promotor, ja ha estat visitat, se li han fet proves complementàries i té programada la intervenció quirúrgica per al proper 10 de novembre. Malgrat que amb aquesta intervenció quirúrgica ha estat resolt l'objecte concret de la queixa, el Síndic fa una sèrie de consideracions:
D'una banda, tot i que inicialment s'informa que els pacients que es trobaven en llista d'espera en el moment en què l'Hospital d'Igualada va deixar de fer septoplàsties van ser valorats i reconduïts a d'altres centres, després s'esmenta que el centre, en reprendre aquesta intervenció, va localitzar els pacients que no s'havien posat en contacte amb l'Hospital.
En primer lloc, queda palès que només van ser valorats i reconduïts a d'altres centres on es practiqués la intervenció els pacients que s'havien dirigit a l'Hospital per interessar-se sobre la seva intervenció. Però tots aquells que no ho van fer van quedar oblidats, encara que portessin anys esperant la intervenció, com era el cas del promotor, que en aquell moment ja feia quatre anys que es trobava en llista d'espera.
En segon lloc, la marxa d'un facultatiu no pot afectar els pacients. El sistema sanitari ha de garantir una continuïtat en el procés assistencial independentment de qui sigui el professional que la du a terme, tal com l'Hospital d'Igualada va fer, però només respecte d'un grup de pacients, als quals va derivar a un altre centre on sí que es feia aquesta intervenció.
I, en tercer lloc, s'esmenta que l'Hospital d'Igualada va disposar d'un nou otorinolaringòleg a la fi de 2007, i el promotor va manifestar que el centre s'havia posat en contacte amb ell a la fi de 2008 o al començament de 2009, és a dir, un any després d'aquesta incorporació.
El Síndic entén que, en casos com el de la persona interessada, s'ha traspassat al pacient l'obligació de fer un seguiment de la seva llista d'espera quan ha de ser el centre en particular, i el sistema sanitari en general, qui ha de garantir-li que el tractament que se li ha prescrit segueix el seu curs, sense necessitat que ell hi estigui al damunt.
I d'altra banda, la trucada de l'Hospital al pacient que es trobava en llista d'espera per ser intervingut quirúrgicament per prescripció mèdica per preguntar-li si encara està interessat en la intervenció li va provocar un enuig comprensible, atès que el pacient confiava que el sistema sanitari s'estava fent càrrec del seu procés assistencial i el que esperava era una trucada per programar-li la intervenció quirúrgica.
Tot plegat ha resultat que el promotor ha estat en llista d'espera set anys perquè l'intervinguessin (el van incloure en llista d'espera el 26 de setembre de 2002 i finalment serà intervingut el 10 de novembre de 2009).
Per tot això, el Síndic suggereix que es donin les ordres oportunes per tal que s'apliquin les mesures correctores que calguin, en el sentit que, un cop inclòs un pacient en llista d'espera, sigui el centre en particular i el sistema sanitari en general el responsable de fer-ne el seguiment, sense necessitat que el pacient hagi d'estar pendent de la gestió d'aquesta llista o del fet que qualsevol circumstància pugui afectar la seva permanència en la llista.
Altrament, el Síndic recorda la necessitat que se segueixin aplicant les mesures que calgui per reduir tant com sigui possible el temps d'espera per accedir a les intervencions quirúrgiques que, sense ser vitals, permeten que el pacient dugui una vida més confortable.