La promotora de la queixa exposa que té un nadó a càrrec i viu en parella però que ni ella ni el seu marit treballen i no disposen de més ingressos que una prestació de renda mínima d'inserció per un import de 426 euros mensuals per a tota la família.
Per aquest motiu, la promotora va demanar ajuda als serveis socials del barri de Fondo, els quals, segons exposa, no li van donar informació sobre cap altra ajuda disponible.
De l'informe tramès per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es desprèn que, atesos els antecedents de la promotora i del seu marit i la disponibilitat de recursos econòmics, la discapacitat reconeguda i l'estat precari del seu habitatge, aquesta parella es troba en una situació d'alt risc i vulnerabilitat, que es tradueix en dificultats per assumir les responsabilitats que comporta la cura d'un nadó.
Tenint en compte l'article 7 de la Convenció de les Nacions Unides dels drets de l'infant, aquest nadó té dret, en la mesura que sigui possible, a conèixer els seus pares i que ells el cuidin, i tenint en compte que en aquest cas la cura del nadó per part dels pares pot presentar dificultats, l'Administració ha d'establir mesures de prevenció i activar tots els recursos disponibles per vetllar perquè aquest nadó pugui continuar vivint adequadament amb els seus pares.
D'acord amb el que disposa l'article 37 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, els serveis públics tenen responsabilitat en la criança i formació dels infants. Les administracions públiques han de vetllar, doncs, per la protecció dels infants i els adolescents, i també perquè els pares, els titulars de la tutela o els que en tenen la guarda disposin de les oportunitats i dels mitjans d'informació i formació adequats per ajudar-los a complir llurs responsabilitats envers els infants i adolescents. Igualment, han de posar especial atenció en les necessitats dels infants i adolescents de famílies monoparentals i en l'àmbit de famílies pertanyents als grups menys afavorits o que viuen en situació de pobresa.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic recorda a l'Ajuntament la possibilitat de valorar amb la persona interessada, en funció del vincle existent a la parella, un recurs d'acolliment maternal per atendre la seva situació de necessitat actual, atesa la precarietat de l'habitatge on viu i l'elevat cost amb relació als ingressos disponibles, i també la possibilitat de tramitar algun tipus d'ajuda o recurs d'habitatge d'inclusió social.
En tot cas, atesa la situació i sempre vetllant per l'interès superior del menor afectat, el Síndic recorda a l'Ajuntament que té el deure d'esgotar tots els recursos disponibles i d'atendre de manera immediata i preferent les situacions d'alt risc en què hi hagi implicats menors i persones discapacitades (article 10 del Decret 27/2006, de 21 de gener, de l'atenció social primària).