El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resposta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (en endavant FGC) a la reclamació que va presentar el dia 10 de febrer de 2014 en relació amb els danys que va patir a una jaqueta quan es va recolzar a una columna de l'andana de l'estació Magòria - La Campana que havia estat pintada feia poc. Exposa que no es va senyalitzar de manera prou clara el fet que la columna hagués estat pintada recentment.
Segons diu, FGC li va respondre que no podia atendre la seva sol·licitud, que sempre es senyalitzen els elements pintats i que, en aquest cas concret, ?a la base de cada columna acabada de pintar hi havia diversos cartells que advertien d'aquesta circumstància?.
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, al seu torn, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, determinen que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, és el procediment administratiu que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, el que permet dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La tramitació correcta d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut i que el ciutadà pugui aportar proves al seu favor i contradir l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la reclamació posterior en via judicial.
El Síndic entén, doncs, que davant de la queixa del promotor l'Administració hauria de tramitar el procediment oportú, que és el que està establert al Reial decret 429/1993, de 26 de març, i que haurà de finalitzar amb l'oportuna resolució administrativa, de manera que en cas de desacord, el promotor podria arribar a impugnar-la en via judicial.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament de Territori i Sostenibilitat que, sense prejutjar el resultat final a què s'arribi un cop seguit el procediment oportú, tramiti d'acord amb el procediment establert la reclamació de responsabilitat patrimonial.