La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb dues sancions imposades per l'Ajuntament de Mataró en matèria de trànsit tot i ser titular d'una targeta d'aparcament per a persones amb disminució expedida pel Departament de Benestar Social i Família i vàlida fins al 31 de gener del 2017.
Exposa que ha presentat al·legacions a les denúncies practicades, segons les quals en el moment de la denúncia duia visible la targeta de què és titular, la qual li dóna dret a utilitzar les facilitats d'estacionament per a persones amb disminució reconegudes al Decret 97/2002, de 5 de març, que no se li ha respectat.
A les resolucions sancionadores emeses es desestimen aquestes al·legacions presentades per la persona interessada i s'imposen les sancions proposades.
Pel que fa al primer expedient sancionador, d'acord amb la documentació facilitada per l'Ajuntament i la normativa vigent, el Síndic no observa irregularitat en l'actuació de l'Administració municipal.
No obstant això, l'article 75 de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat vial atorga presumpció de veracitat a les denúncies formulades pels agents de l'autoritat, però afegeix també que aquesta presumpció de veracitat regirà ?sens perjudici del deure d'aportar tots els elements probatoris que siguin possibles sobre el fet denunciat?.
Per aquest motiu, si bé és cert que en aquest expedient és difícil poder provar si la targeta s'exhibia o no en el parabrisa del vehicle tal com afirma la persona interessada, el Síndic recorda a l'Ajuntament que, en la mesura que sigui possible, es proveeixi d'altres elements probatoris a més de la declaració de l'agent denunciant que pugui garantir el dret de defensa de la persona denunciada.
Pel que fa a la tramitació del segon expedient sancionador, el Síndic constata que s'ha produït una irregularitat en la tramitació del procediment. En concret, l'intent de notificació de la resolució sancionadora es va efectuar a l'adreça de Mataró on es van practicar la resta de notificacions administratives, fins i tot en via executiva. No obstant això, en aquell cas va donar com a resultat ?desconegut?, i no consta que es diposités un avís a la bústia, ni tampoc que l'avís fos retirat de l'oficina.
Davant aquest resultat infructuós, el Síndic entén que calia fer la notificació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, tal com determina l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Finalment, es pot afirmar que el domicili de la promotora de la queixa no era desconegut per l'Administració, ja que així ho demostra el fet que el tràmit posterior es notifiqués en aquesta adreça sense problemes. En conseqüència, davant de la impossibilitat que la persona denunciada tingués coneixement de la resolució sancionadora i atès que el següent tràmit es va notificar en via executiva, el Síndic considera que hi ha elements suficients per suggerir a l'Ajuntament de Mataró que revisi aquest expedient, sens perjudici de la possible prescripció de la infracció.
Posteriorment, l'Ajuntament de Mataró ha acceptat el suggeriment del Síndic i ha decidit revocar la resolució sancionadora. Atès que la infracció ha prescrit, no s'incoarà cap nou expedient.
D'acord amb aquesta informació, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest assumpte.