Arran de la documentació facilitada, el Síndic comprova una manca d'actuació per part de l'Ajuntament en l’exercici de les seves competències en matèria de disciplina urbanística en l'execució de les obres de construcció d'aquest edifici. Encara que es va donar una llicència d'obres condicionada a l'obtenció de la llicència d'activitats, les obres es van dur a terme i no es va fer cap actuació per impedir-ne la continuació, tot i que no s'havia sol·licitat la llicència d'activitats. Quan finalment l'Ajuntament, en resposta a les diferents sol·licituds dels promotors de l'obra quant a legalització i modificació del projecte, va respondre fent un llistat d'esmenes, no va posar cap termini per complir-les.
Davant d'això, el Síndic recorda que les competències quant a la protecció de la legalitat urbanística corresponen als ajuntaments. La Llei d'urbanisme, quan parla de protecció de la legalitat urbanística, posa l'accent en la intervenció dels ajuntaments per preservar el compliment del planejament, per evitar situacions fora d'ordenació i, en definitiva, per assegurar l'eficàcia d'aquest planejament, elaborat i aprovat d'acord amb l'interès general del municipi. Una de les principals característiques de la intervenció dels ajuntaments per protegir la legalitat urbanística és la rapidesa de reacció i l'agilitat en la tramitació dels expedients, sancionadors o de restauració de la realitat física alterada. Amb celeritat i agilitat en l'actuació administrativa es poden evitar situacions que a la llarga dificulten la resolució d'aquestes situacions d'il·legalitat. Com més lenta és la reacció de l'Administració, més possibilitats hi ha que es facin les transmissions a tercers.
La Llei d'urbanisme preveu mecanismes perquè els ajuntaments puguin exercir aquesta activitat de protecció i assegurar l'eficàcia dels seus actes en matèria urbanística. Un mecanisme és l'adopció de mesures provisionals i l'altre és la col·laboració del Registre de la Propietat. Una vegada iniciat l'expedient de protecció de la legalitat urbanística es poden adoptar les mesures provisionals que es considerin pertinents, mitjançant un acord motivat. Aquestes mesures van des de la suspensió de les obres fins a la retirada de materials i de maquinària a càrrec del titular. Amb la utilització d'aquestes mesures s'evita que els responsables de les obres, fent cas omís de les ordres de legalització o enderroc de l'ajuntament, persisteixin en les obres d'edificació fins a finalitzar-les, fet que enfronta llavors el consistori amb una situació de facto més difícil de resoldre.
D'altra banda, la suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl sense llicència o sense ajustar-se a les condicions de la llicència, l'acord d'enderroc i de restauració del sòl a l'estat anterior a l'execució de les obres que constitueixin una infracció i la resolució administrativa que acordi l'execució forçosa dels actes municipals poden ser objecte d'assentament en el Registre de la Propietat. Amb aquesta mesura es fa pública davant de tercers adquirents la situació urbanística de la finca.
La manca d'actuació de l'Ajuntament en el cas d'aquest edifici ha motivat que les persones que van adquirir tant els habitatges com els aparcaments confiessin en la legalitat de l'obra i de l'activitat. A hores d'ara, aquesta situació també provoca incertesa jurídica respecte de les condicions i el concepte d'allò que han adquirit les persones interessades. De tot això podria derivar una responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament pel funcionament anormal dels serveis de disciplina urbanística municipals.
Per tant, el Síndic suggereix, d’una banda, que, en el cas que l'edificació dels habitatges s'hagi fet d'acord amb el projecte que va ser autoritzat per la llicència d'obres, no hi ha cap impediment per atorgar la llicència de primera ocupació d'aquests habitatges; i, d’altra banda, que, en el cas dels aparcaments, fins que no se’n regularitzi la situació no es podrà atorgar la llicència d'activitats. Ara bé, caldrà que l'Ajuntament prengui la iniciativa quant a la tramitació de l'expedient de legalització adoptant les mesures convenients per obligar el promotor a fer les adaptacions necessàries des del punt de vista de la legalitat urbanística.
D'altra banda, per no perllongar més aquesta situació i per facilitar a les persones que van comprar les places la defensa dels seus interessos en la via civil, cal que l'Ajuntament prengui una resolució definitiva sobre la legalització de l'aparcament i, sobretot, de les places.