Respecte de l'adopció de mesures cautelars, el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, preveu la possibilitat, quan s'incoa un expedient disciplinari, de suspendre provisionalment l'assistència a classe per un mínim de tres dies i fins a un màxim de vint dies lectius.
En l'informe rebut, el Departament d'Ensenyament manifesta que l'aplicació d'una mesura de suspensió provisional d'assistència a classe, prevista en la normativa, és una mesura que pot adoptar la direcció del centre en el mateix moment de l'inici de la incoació d'un expedient disciplinari. Amb tot, el Síndic destaca que la normativa preveu que aquesta mesura sigui adoptada excepcionalment ?per tal d'evitar perjudicis majors a l'educació de l'alumnat afectat o a la de la resta d'alumnat del centre?.
El Síndic observa que en determinats casos aquesta mesura, que hauria de ser excepcional, s'adopta de manera gairebé automàtica, sense que aparegui una motivació específica que en justifiqui l'aplicació, només en funció de la gravetat de la conducta, i en la seva durada màxima.
El Síndic vol recordar que l'adopció de mesures cautelars per part dels centres suposa una greu afectació en els drets dels alumnes, especialment en els casos en què implica suspendre l'assistència a classe, ja que s'adopta en iniciar-se l'expedient, abans que se n'hagi conclòs la tramitació i s'hagi acordat l'aplicació de la sanció, i sense haver escoltat l'alumne i la seva família. Per aquest motiu, l'aplicació de mesures cautelars hauria de tenir caràcter excepcional i hauria d'estar justificada de manera expressa, en cada cas, amb indicació dels perjudicis concrets que es vol evitar amb la seva aplicació.
Pel que fa a la tramitació i resolució del recurs i l'aplicació de la sanció, el Departament d'Ensenyament exposa que el recurs presentat per la persona interessada no va tenir resposta escrita, només oral, perquè va ser tramitada com a reclamació i no pas com a recurs. Segons apunta la Inspecció d'Educació, l'escrit presentat per la mare portava escrit a mà ?Recurs? i, en canvi, el títol mecanografiat hi deia ?Reclamació?.
Malgrat que la direcció del centre es va reunir amb la mare per donar àmplia informació dels fets ocorreguts i de les mesures que s'adoptarien, des de la perspectiva del procediment administratiu, el Síndic recorda que la resposta a les reclamacions presentades per escrit han d'obtenir resposta per escrit (al marge que, addicionalment, es puguin donar les explicacions orals que corresponguin), i també que, en cas de dubte, una reclamació ha de ser tramitada com a recurs.
La manca de tramitació del recurs presentat per la mare de l'alumne no queda justificada per la denominació errònia que va fer constar en el seu escrit, ni tampoc per la resposta oral que suposadament se li va donar.
En aquest sentit, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques, estableix que "l'error en la qualificació del recurs, per part del recurrent, no és obstacle per a la seva tramitació, sempre que se'n dedueixi el caràcter veritable" (art.110.2).
D'altra banda, la mateixa llei estableix que els actes administratius s'han de produir per escrit si no és que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma més adequada d'expressió i constància (art.55). En aquest cas, no consten elements que requerissin altra forma d'expressió, atès que la reclamació de la interessada es va presentar per escrit.
Atesa l'existència del recurs, la sanció finalment imposada no hauria d'haver estat aplicada fins a la resolució del recurs presentat per la família de l'alumne. En aquest sentit, la Llei 30/1992 estableix (art. 138.3) que ?la resolució és executiva quan posi fi a la via administrativa?, per la qual cosa la sanció acordada no s'hauria d'haver imposat fins a la resolució del recurs administratiu presentat per la mare.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que insti la direcció del centre a revisar els procediments sancionadors, a fi que adopti les mesures cautelars amb caràcter excepcional (només quan estan plenament justificades) i que adopti les sancions quan s'hagin resolt adequadament els recursos presentats per les famílies.