La persona interessada exposa el seu malestar amb l'Ajuntament de Montmajor perquè considera que no va ser atesa degudament la seva sol·licitud d'informació ambiental relativa a les llicències ambientals atorgades a l'empara de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, per a la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic a Gargallà.
La Direcció General d'Energia i Mines exposa que la instal·lació fotovoltaica disposa de l'autorització administrativa energètica corresponent, el procediment de la qual es va tramitar d'acord amb la normativa vigent en aquell moment.
L'Ajuntament de Montmajor exposa que no va facilitar còpia de les llicències ambientals per diferents motius, com ara el fet de no haver atorgat cap llicència, que les llicències contenen informació protegida per la legislació sobre protecció de dades i finalment que en el recurs de súplica presentat per l'Ajuntament a la resolució del recurs contenciós administratiu, el jutjat va estimar que no s'havia de lliurar la documentació perquè eren documents aliens a l'expedient administratiu objecte del procediment contenciós, els quals es podrien sol·licitar en la fase de prova.
A partir d'aquesta informació, el Síndic considera que l'Ajuntament va fer una lectura de la petició dels promotors de la queixa des del punt de vista estrictament formal, malgrat el principi antiformalista que presideix el dret administratiu. Destaca a més a més, que l'actuació de l'Administració s'ha de regir pel criteri de servei als ciutadans.
Tenint en compte que l'objecte de la petició estava molt acotat, el Síndic entén que l'Ajuntament hauria d'haver donat resposta expressa, en compliment de l'obligació que tenen les administracions de dictar resolució expressa en les peticions que formulin els ciutadans.
Cal valorar també que el dret d'accés a l'expedient tramitat per a l'atorgament de la llicència ambiental o, si escau, del permís municipal ambiental, no se situa en el pla de la normativa general que regula el règim d'accés als expedients administratius de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sinó que s'inscriu en una normativa més garantista, que reconeix els drets d'informació a tota persona per raó de sensibilitat i rellevància de la matèria, com és la protecció del medi ambient. Així doncs, ens trobaríem dins de l'àmbit de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, reguladora dels drets d'accés a la informació, participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient.
El Síndic indica que les causes de denegació s'han d'interpretar restrictivament i que la norma només permet fonamentar la denegació sobre la base del caràcter confidencial de les dades i, per tant, la ponderació hauria de dur a protegir les dades personals sensibles o especialment protegibles que puguin constar a l'expedient enfront de les dades identificatives. Una interpretació excessivament àmplia que consideri que cal denegar tota la informació que contingui un nom com a dada personal ens duria a unes conseqüències jurídiques que reduirien considerablement la possibilitat d'exercir el dret d'accés a la informació.
Quant a la decisió judicial que l'Ajuntament al·lega per no facilitar la informació, el Síndic assenyala que no té res a veure amb l'objecte de la queixa i que, per tant, no serveix com a justificació.
Per tot això, el Síndic recorda a l'Ajuntament de Montmajor l'obligació de donar resposta expressa a la petició d'informació que li van adreçar les persones interessades.