L'article 59.1 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, disposa que: ?si ningú es pot fer càrrec de la notificació, s'ha de fer constar aquesta circumstància en l'expedient, juntament amb el dia i l'hora en què s'hagi intentat la notificació, cosa que s'ha de repetir una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents.?
En aquest cas, tant en la pràctica de la notificació de la proposta de la liquidació com de la liquidació, no es constata que s'hagi respectat l'article esmentat d'efectuar el segon intent de notificació en una hora diferent dins dels tres dies següents.
En segon lloc, val a dir que, d'acord amb l'article 59 de la Llei 30/1992 i amb l'article 112 de la Llei general tributària, quan no sigui possible efectuar la notificació a la persona interessada per causes no imputables a l'Administració tributària i intentada almenys dues vegades al domicili fiscal, s'ha de citar la persona interessada o el seu representant perquè se'ls faci la notificació per compareixença per mitjà d'anuncis que s'han de publicar en el butlletí oficial corresponent els dies cinc i vint de cada mes o, si s'escau, l'immediatament hàbil posterior.
S'observa que, després d'haver intentat notificar la proposta de liquidació i la liquidació al domicili fiscal de la societat, es va efectuar la publicació edictal corresponent: la de la proposta de liquidació, en data 5 de desembre de 2011, i la de la liquidació, en data de 5 d'abril de 2012.
Tanmateix, l'agent notificador del servei postal va fer constar ?adreça incorrecta? en una adreça que, segons les dades de l'Administració, era correcta, i no consta que s'hagi indagat sobre el motiu pel qual es va fer constar aquesta informació en l'acreditació de la notificació abans de procedir a la notificació edictal.
En aquest sentit, cal recordar que en constant jurisprudència s'ha assenyalat que la notificació edictal o per anuncis és excepcional, en tant que debilita les possibilitats materials dels destinataris de l'acte de conèixer-ne el contingut i de reaccionar-hi. (Sentència del Tribunal Suprem de 22 de novembre de 2012, entre d'altres).
D'acord amb això, l'Administració tributària hauria d'haver dur a terme les actuacions que estiguessin al seu abast per saber per què l'agent notificador va indicar ?adreça incorrecta? quan aquella adreça era correcta, segons les dades de l'Administració, a fi d'intentar aconseguir efectuar la notificació personal dels actes administratius que es pretenien notificar, abans de procedir a la notificació edictal.
D'altra banda, també cal recordar que la jurisprudència recull que quan es discuteix sobre el compliment de les formalitats legals de la pràctica de les notificacions el fet rellevant és que el subjecte passiu tingui coneixement efectiu de l'acte notificat. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat recordant que: ?lo trascendente en el ámbito de las notificaciones es determinar si, con independencia del cumplimento de las formalidades legales, el interesado llegó a conocer el acto o resolución a tiempo para ?si lo deseaba- poder reaccionar contra el mismo, o, cuanto esto primero no sea posible, si, en atención a las circunstancias concurrentes, debe presumirse o no que llegó a conocerlos a tiempo.?(STC 55/2003, de 24 de març).
En aquest cas no resulta acreditat que la persona interessada hagués pogut tenir coneixement de la proposta de liquidació, ni de la liquidació i, per tant, que hagués tingut la possibilitat d'exercir els seus drets davant d'aquelles notificacions, entre d'altres, pagar sense recàrrec. Així mateix, tampoc no consta que aquesta persona hagués actuat de forma negligent en la identificació del seu domicili fiscal davant de l'Administració tributària.
Per tot això, el Síndic considera que el defecte en la pràctica de la notificació de la proposta de liquidació i de la liquidació per no haver complert el que estableix l'article 59 de la Llei 30/1992 i la manca d'actuacions de comprovació sobre el motiu del resultat infructuós de la notificació abans d'acudir a la notificació edictal poden haver causat indefensió a la persona interessada. En conseqüència, el Síndic entén que la provisió de constrenyiment és nul·la per falta de notificació reglamentària de la liquidació, d'acord amb l'article 167.3c) de la Llei general tributària.
Així doncs, el Síndic suggereix que es duguin a terme les actuacions que siguin oportunes perquè s'anul·li la provisió de constrenyiment objecte d'aquesta queixa per falta reglamentària de la liquidació.