La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució de data 16 de febrer de 2011 per la qual se li extingeix la prestació de la renda mínima d'inserció.
Exposa que els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Benestar Social i Família li han comunicat que el motiu de l'extinció és l'incompliment de certes obligacions, però manifesta que no s'ha investigat sobre la situació en què es troba i exposa les dificultats que té per fer front a les necessitats bàsiques de la vida diària.
La Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom indica que es va extingir la prestació econòmica de la persona interessada, amb efectes de l'1 de febrer, a causa de l'incompliment greu de les obligacions dels destinataris establertes en l'article 24.1e) de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, i en l'article 5b) del Decret 339/2006, de 5 de setembre, per no haver comunicat els canvis de situació personal o patrimonial, i també per haver comès irregularitats greus encaminades a obtenir o conservar la prestació, d'acord amb el que estableix l'article 24.1 c) de la llei 10/1997, de 3 de juliol.
La Direcció General també indica que no té constància que la persona interessada interposés cap recurs d'alçada al Departament d'Empresa i Ocupació.
En vista d'aquesta última afirmació, el Síndic fa avinent que de la documentació aportada per la persona interessada es constata que en data 16 de febrer de 2011 aquesta persona va interposar recurs d'alçada contra la resolució per la qual s'extingia la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció, i que en data 3 de maig de 2011 es va acusar recepció del recurs i es va informar que el recurs havia tingut entrada a les dependències del Departament d'Empresa i Ocupació el 26 d'abril de 2011, del termini de què disposava l'Administració per resoldre'l i dels efectes del silenci.
Atesos aquests fets, el Síndic recorda que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini establert, tots els procediments administratius, segons preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i també la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
Per tant, en aquest cas, el Síndic entén que cal adoptar les mesures oportunes per localitzar el recurs d'alçada interposat per la persona interessada i resoldre'l de forma degudament motivada.
Pel que fa a la motivació dels actes administratius, el Síndic posa de manifest que en la resolució de data 16 de febrer de 2011 d'extinció de la prestació econòmica a favor de la persona interessada no s'especifiquen les dades concretes que han donat lloc a la decisió.
En aquest sentit, cal recordar que la motivació dels actes administratius constitueix un element essencial de garantia per a les persones interessades i ha de ser suficient per complir amb la finalitat de traslladar-los els elements fàctics i jurídics que determinen la decisió adoptada. Aquesta motivació, clara i detallada, és especialment rellevant en els casos en què es priva una persona d'una prestació essencial per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic dóna per closes les seves actuacions en aquest assumpte, tot i que insta el Departament d'Empresa i Ocupació a resoldre el recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de data 16 de febrer de 2011.