L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú informa que, per mitjà del Decret d'alcaldia de 14 de desembre de 2009, es va denegar la petició de còpies en format paper o digital en entendre que es tractava d'una petició desproporcionada, genèrica i indiscriminada, atès que no es determinava amb detall el document o documents que en concret es volien consultar.
Segons la petició de 26 de març de 2008, la documentació demanada pel reclamant era la còpia, en format escrit i digital de la relació de despeses econòmiques que setmanalment aprova la Junta de Govern Local.
Malgrat això, s'autoritza al regidor "la consulta directa de tota la documentació sol?licitada a les dependències de la intervenció municipal".
En la resposta, el consistori afegeix que "malgrat que l'Ajuntament disposa en format digital de les dades i els documents demanats i, en concret, de la relació de despeses econòmiques i factures que periòdicament són aprovades per la Junta de Govern Local, atès el gran nombre de documents que això representa, concretament d'uns 5.772 per l'any 2009, s'ha considerat que la petició resulta rebutjable, atesa la manca de concreció, ni tan sols aproximada, de documentació que es vol consultar i més pel fet que el grup pot consultar tota la informació".
Finalment, pel que fa al retard a donar resposta a les preguntes escrites, l'Ajuntament el justifica, quan s'ha produït, en "una major dificultat en la recollida de la informació necessària per elaborar la resposta" i anuncia una modificació del ROM per tal de corregir "defectes, mancances o regulació inadequada".
Tenint en compte aquesta informació de què ara disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
De la lectura de l'informe jurídic del secretari municipal, del Decret d'alcaldia i de la resposta tramesa, es desprèn que el consistori admet el dret del reclamant a accedir i consultar la informació que demana, i no només això, sinó que es posa a la seva disposició material per poder-la consultar "personalment i directament".
Tot i això no s'accepta que el grup reclamant pugui disposar-ne d'una còpia en forma digital, malgrat el dret d'accés reconegut i que l'Ajuntament disposi de la informació en format electrònic.
En definitiva, la negativa es fonamenta en el fet que l'Ajuntament considera que la petició té "un caràcter genèric, no concret, indiscriminat, desproporcionat [...]".
Davant d'aquesta informació, el Síndic recorda que aquests motius de denegació, segons la normativa en vigor i la jurisprudència que l'ha aplicat i interpretat, van dirigits a evitar el col·lapse o l'alteració de funcionament dels serveis públics tot atenent demandes d'informació desmesurades.
Efectivament, l'article 37.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que "el dret d'accés, l'han d'exercir els particulars de manera que no es vegi afectada l'eficàcia del funcionament dels serveis públics" i a continuació descriu les condicions de petició: "Individualitzada, sense fer una petició genèrica" i en qualsevol cas es deixa la porta oberta al fet que, potestativament, -és a dir un cop ponderades les circumstàncies, malgrat que la petició pugui ser genèrica, no individualitzada- es pugui acceptar.
En aquest cas, la petició la va formular un regidor, és a dir, un electe que representa els ciutadans que l'han votat, els quals, a través d'ell, exerciten el dret fonamental de participar en els afers públics, d'acord amb l'article 23.1 de la Constitució espanyola. Per això, el Síndic recorda que els regidors gaudeixen d'un estatus privilegiat d'accés a la documentació municipal que, específicament, es regula en la normativa en matèria de règim local, i que l'accés a consulta incorpora necessàriament el dret a obtenir-ne una còpia, segons l'article 164.5 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
A més, recorda que cal tenir en compte que el motiu de rebuig no només ha de ser invocat, sinó que cal motivar-lo suficientment. Cal demostrar perquè la demanda és desproporcionada així com el seu caràcter genèric i abusiu i, sobretot, per què pot ocasionar distorsió en la prestació del serveis públics, raó última de la possible denegació.
El Síndic entén que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en cap moment no ha demostrat, ni justificat, la desproporció de la demanda, ni que l'obtenció d'una còpia digital de la informació demanada pogués ser causa d'alteració en la prestació dels serveis públics municipals.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha tingut en compte, a l'hora de pronunciar-se sobre la possible conculcació del dret a l'accés a la informació municipal, que l'exercici d'aquest dret pugui afectar, de forma il·legítima, el funcionament dels serveis públics i que l'ús d'aquest dret sigui utilitzat amb una finalitat diferent al desenvolupament de la funció de control i fiscalització, com ara la obstrucció de l'acció de govern. De forma unànime, la jurisprudència del Tribunal Suprem s'ha manifestat en el sentit que la càrrega de prova d'aquests usos inadequats correspon a la corporació (en aquest sentit, la Sentència del Tribunal Suprem (en endavant STS) del 4 de desembre de 1990, STS del 28 de maig de 1997 i STS 17 de novembre de 2000).
D'altra banda, també s'observa una possible incongruència en la posició municipal respecte a aquest cas, ja que si es considera que no es pot lliurar una còpia disponible en format digital, ja que la petició resulta desproporcionada, genèrica, individualitzada, etc., molt menys estaria justificada la consulta directa que, aparentment, requereix una logística més complicada i malgrat això, s'autoritza.
Respecte a això, el Síndic cita la Sentència 49/2001, de 16 de gener, JUR /2001/233069 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries, que en tractar també d'una denegació d'accés sense haver-ne demostrat la possible complexitat, diu:
"De ahí que obstaculizada de forma reiterada por la corporación municipal demandada la información que pretende el Concejal demandante en orden a la entrega del listado detallado de los pagos realizados con cargo a las partidas del Presupuesto de Gastos del ejercicio de 1999 por los conceptos de otras indemnizaciones y precios, becas y pensiones de estudio e investigación, lo que no supone, por la ausencia de complejidad, un colapso de la tarea burocrática del Ayuntamiento, quien sin el mayor esfuerzo, puede facilitar el acceso directo a tal documentación mediante la puesta a disposición en cualquier dependencia municipal, no puede sino evidenciarse que la denegación de este acceso a la información entraña una infracción del derecho fundamental a la participación política del artículo 23 de la Carta Magna."
El Síndic recorda també que la tecnologia informàtica i electrònica, com a sistema de tractament de la comunicació i de la informació documental, significa un important avenç en la facilitat d'accés a les dades i la simplificació i reducció de suports materials d'emmagatzematge d'informació. Aquest fet també significa poder disposar d'una administració pública més propera, transparent i participada i, en conseqüència, més democràtica.
En referència a això, es pot consultar el preàmbul de la recent Llei 29/2010, de 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. S'hi fan al·lusions contínues a aquests atributs desitjables d'una millor administració pública, així com a la contribució de la tecnologia electrònica en la necessitat de rendició de comptes per part de les administracions. S'afirma que "l'Administració electrònica persegueix millorar la transparència, l'eficàcia i la qualitat del sector pública a Catalunya" i que el desenvolupament d'aquests sistemes representen "un canvi cultural, organitzatiu i, també, jurídic". Cal, doncs, fomentar l'ús d'aquesta tecnologia per tal de contribuir a una administració més transparent, propera i democràtica.
En definitiva, el Síndic entén que no queda prou justificada la negativa de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a facilitar la informació demanada en suport digital. No s'entén com posar a l'abast dels reclamants una informació precisa, coneguda, identificada i que ja es té en format electrònic, que pot estar continguda en un mínim d'espai com el suport CD, disc dur o els llapis electrònics amb capacitat d'emmagatzematge suficient, pugui significar una alteració en la prestació dels serveis públics municipals i, per contra, la consulta material i directa d'aquesta informació, suposadament en suport paper, no ocasioni cap alteració.
Finalment, pel que fa al temps de resposta a les preguntes escrites, atesa la voluntat municipal d'adaptar i millorar l'actual ROM i si bé en ocasions no resulta fàcil diferenciar entre preguntes i demandes d'informació, només cal recordar els règims establerts en els articles 105.4 i 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, tot tenint en compte que, en qualsevol cas, un temps de resposta inadequat pot fer que aquesta esdevingui inútil per l'objectiu que pretenia el demandant.
En conseqüència i en l'exercici de les facultat que atorga l'article 46 de la Llei 24/2009, del 23 de desembre, del Síndic de Greuges, el Síndic suggereix al consistori que posi a disposició del grup municipal la informació demanada en format digital.
Posteriorment, l'Ajuntament ha facilitat al Síndic una còpia del decret d'Alcaldia de 21 de març pel qual s'acorda adoptar la recomanació de data 21 de gener de 2011, del Síndic de Greuges de Catalunya, en el sentit que es posi a disposició del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular la informació demanada en format digital.
En conseqüència, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest assumpte.