La persona interessada es queixa de l'atenció rebuda per la seva mare a l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. Segons ella, la manca de quiròfans va produir que la pacient s'hagués d'esperar més de set hores per a una intervenció urgent, sense que li administressin cap tipus de calmant per als forts dolors que patia. I després de la intervenció, la pacient va presentar un quadre sèptic sever, però no se la va poder traslladar a la UCI fins dos dies després per manca de llits i es va morir. La persona interessada denuncia una manca d'humanitat i de professionalitat de les persones que atenien la seva mare en les seves últimes hores de vida.
El Departament de Salut exposa el detall de tota l'atenció mèdica dispensada a la pacient, però reconeix que quan es va decidir intervenir-la d'urgència tots els quiròfans estaven ocupats. També reconeix que no se la va poder traslladar a la UCI per manca de llits, però al·lega que se la va atendre des de la Unitat de Reanimació Postquirúrgica.
Per altra banda, en l'escrit que la directora assistencial de l'hospital va fer arribar el 15 de març de 2010 a la persona interessada com a resposta a la seva reclamació, es reconeix que és difícil trobar espais que permetin una major intimitat amb els familiars en les situacions en què s'arriba al final de la vida, com va ser el cas de la mare de la interessada.
A banda de la reclamació per responsabilitat patrimonial que pugui instar la família, en què ja s'estudiaria la possible mala praxi, el Síndic suggereix al Departament de Salut que doni les ordres oportunes perquè s'introdueixin les mesures que calguin perquè els centres sanitaris estiguin preparats i disposats per tenir cura de les persones que es trobin pròximes a la mort, no només actuant contra la malaltia (com ja estan habituats a fer) sinó també aplicant mesures pal·liatives i de confort, per garantir que aquest procés final de la vida sigui com més plàcid millor.