Arran de la queixa formulada per una persona de Terrassa que volia desplaçar-se a l'aeroport amb un fill petit i no va aconseguir cap taxi que portés cadira per a nens, el Síndic es va adreçar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques per saber si hi ha havia establerta alguna previsió en aquets sentit, ja que les normes de trànsit preveuen que els mecanismes de retenció infantil són obligatoris també per a taxis fora de l'àrea metropolitana.
Atès que el Departament va indicar que ni les normes que regulen el servei de taxi ni les llicències interurbanes de taxi no contenen cap previsió amb relació a aquesta qüestió, el Síndic ha suggerit que valori l'oportunitat d'adoptar mesures que permetin garantir que les persones que pretenguin viatjar en taxi amb nens per a trajectes on sigui preceptiu que viatgin amb mecanisme de retenció específic puguin fer-ho.
Atès que es tracta d'un plantejament de caràcter general i que va més enllà de la queixa concreta plantejada es proposa obrir una actuació d'ofici per valorar-ho.
D'acord amb la informació facilitada, la Llei del taxi no conté cap previsió específica sobre aquesta qüestió, ni tampoc se'n fa menció a les autoritzacions interurbanes de taxi, ja que es tracta d'una obligació que deriva de les normes generals que regulen les condicions de circulació de vehicles. S’indica també que correspon a l'administració competent en aquesta matèria controlar que es compleixin les disposicions que afecten les condicions en què han de circular els vehicles, però la petició del Síndic feia referència específicament al servei de transport amb taxi i des de la perspectiva de l'usuari d'aquest servei, no pas de la sanció d'infraccions eventuals als preceptes que regulen l'obligació de transportar infants amb dispositius de retenció homologats.
En aquest sentit, la petició no feia referència al control del compliment d'aquesta obligació, sinó al dret dels usuaris amb infants que han de viatjar obligatòriament amb dispositius específics de retenció a fer ús del servei de taxi sense deixar de complir aquesta obligació, la motivació de la qual, no cal dir-ho, és de seguretat.
En definitiva, el que es planteja és l'accessibilitat del servei en aquests supòsits ja que, si el dispositiu és obligatori, cal entendre que la disponibilitat del dispositiu de retenció esdevé per a aquestes persones i trajectes una condició necessària per accedir al servei.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic suggereix al DPTOP que adopti mesures per garantir, en les condicions que es considerin oportunes, que els usuaris del servei de taxi que es troben en la circumstància descrita puguin accedir al servei en les condicions de seguretat establertes.
Un cop rebuda la resposta del Departament, el Síndic considera parcialment acceptat el seu suggeriment, en el sentit que el DPTOP indica que es valorarà en el marc del Consell del Taxi la viabilitat d’incloure en les normes que regulen aquest servei una previsió en relació amb aquests dispositius, que concreti en quines circumstàncies i amb quins requisits seria obligatori disposar-ne.
Pel que fa a les condicions concretes en què caldria plantejar aquesta previsió el Síndic destaca que, per als trajectes interurbans i fora de l’àrea metropolitana, l’obligació de facilitar aquests dispositius ja està previst legalment en les normes de seguretat viària. Una altra cosa és que es consideri necessari regular les condicions en què s’ha de complir i es valori ampliar l’obligació de disposar-ne per a altres trajectes.
En relació amb aquestes obligacions, el Síndic comparteix el criteri del DPTOP, que el dispositiu només hauria de ser exigible prèvia demanda per a un servei concertat, ja que la disponibilitat permanent no seria probablement proporcional a les necessitats a cobrir i podria perjudicar o limitar altres serveis o demandes d’altres usuaris.
En qualsevol cas, el Síndic sol·licita que se l’informi de les condicions en què es concreti aquesta iniciativa.