El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació de la sol·licitud de servei residencial per al seu fill, que té reconegut un grau de discapacitat del 65%, una incapacitat permanent en grau absolut per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (en endavant INSS) i un grau II nivell 1 de dependència.
Exposa que d'acord amb la resolució del Programa individual d'atenció de data 30 de desembre de 2010, al seu fill li va ser reconegut un servei de centre de dia per a persones amb discapacitat i una prestació econòmica per a cuidador no professional, totes dues amb efectes econòmics des de l'1 de juliol de 2009.
Aporta un informe del referent social en què s'assenyala que, atesa la discapacitat del noi i la situació familiar és convenient i urgent que el fill del promotor sigui valorat per un servei residencial amb trastorn de conducta al més aviat possible. Tot i això, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (en endavant ICASS) no ha atès aquesta petició.
De la documentació tramesa per l'Administració es desprèn que en aquest cas, atès el diagnòstic particular de la persona interessada, l'Administració no troba un recurs residencial adient. És una situació especialment complexa si es té en compte, a més, que, tal com es posa de manifest en l'informe elaborat per la referent social, la permanència de la persona al domicili familiar esdevé impossible, i fins i tot pot comportar un risc per a la persona malalta, per als seus familiars i per a altres persones.
En aquest sentit, la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, delimita la finalitat dels serveis socials d'assegurar el dret de les persones a viure dignament mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i llurs necessitats socials. En aquest sentit, preveu expressament que són destinataris dels serveis socials, especialment, les persones que estiguin, entre d'altres, en situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, i també les que pateixen malalties mentals.
La disposició de places residencials per a aquest col·lectiu, però, es clarament insuficient i això determina la tardança de l'Administració a atendre les sol·licituds per aquest servei. Tot i així, el Síndic considera rellevant remarcar que hi ha casos en què cal esmerçar esforços per tal de proveir més recursos que permetin atendre situacions que, com en aquest cas, són bastant límit.
En aquest sentit, el Síndic considera insuficient la resposta del Departament de Benestar Social i Família segons la qual ara per ara és molt difícil assignar aquest tipus de recurs per manca de places vacants per l'especificitat i complexitat de la discapacitat que presenta la persona interessada.
Per tant, el Síndic insisteix en la necessitat que aquest departament implementi recursos suficients per atendre, en el menor temps possible, situacions urgents especialment complexes, com la que es palesa en aquest cas. I també suggereix que s'estableixin protocols d'actuació que garanteixin que els ciutadans que ho necessiten puguin gaudir d'un recurs adient per a l'atenció i el tractament de la seva condició i amb atenció de la seva patologia, i que es proposin solucions alternatives quan no hi hagi places lliures a cap dels serveis residencials adients, pels casos especialment complexos en què no solament es tracta de la integritat física i emocional de l'afectat sinó també dels seus familiars.
Finalment, pel que fa a aquest cas concret, el Síndic suggereix que s'adoptin les mesures oportunes per resoldre convenientment la demanda de servei residencial per al fill del promotor, de manera que s'aconsegueixi el seu ingrés en un centre adequat com més aviat millor.