Un cop valorat el contingut de l'informe municipal sol·licitat, el Síndic indica que, sens perjudici del conjunt de circumstàncies i valoracions que es relaten en l'informe per fonamentar la desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial indicada, cal tenir en compte que l'eventual desestimació per silenci administratiu no priva de l'obligació de resoldre expressament la reclamació presentada.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la tramitació correcta del procediment garanteix que es puguin investigar les circumstàncies que han concorregut, i que el ciutadà pugui aportar proves i fer al·legacions. D'altra banda, cal tenir en compte que la resolució expressa permet al reclamant conèixer les raons que fonamenten la decisió de l'Administració i contradir-les a través dels recursos establerts legalment.
En definitiva, la tramitació d'acord amb el procediment establert i la resolució expressa no són només una obligació legal per a l'Administració que la institució del silenci administratiu no exonera, sinó que constitueixen la via establerta per esbrinar objectivament els fets i valorar la reclamació, i una manifestació del dret a una bona administració.
D'altra banda, cal tenir en compte que, en contra del que s'assenyala en l'informe tramès, la resolució per silenci negatiu faculta la persona interessada per formular el recurs que correspongui legalment, però en cap cas es pot considerar que la resolució per silenci esdevé ferma, ja que això suposaria que la inactivitat de l'Administració, com a incompliment del deure legal de tramitar i resoldre d'acord amb els preceptes que regulen el règim de responsabilitat patrimonial de les administracions, situaria en millor posició qui actua incorrectament, amb la fermesa de la resolució, que qui hagués resolt expressament i en contra de la pretensió perseguida amb la figura del silenci administratiu, que no és altra que evitar que la inactivitat de l'Administració frustri la legítima pretensió d'obtenir un pronunciament amb relació a la seva sol·licitud i possibilitar la formulació de recurs, malgrat la manca de resposta.
En aquest sentit, és reiterada la doctrina del Tribunal Constitucional -com a exemple, la Sentència 14/2006, de 16 de gener- que considera que, davant l'incompliment de l'obligació de tramitar i resoldre expressament, el còmput del termini per formular recurs no s'inicia fins que la persona interessada es manifesti en aquest senti o interposi el recurs que correspongui.
D'acord amb les consideracions precedents, el Síndic recorda el deure de donar a la reclamació que va motivar aquesta actuació una tramitació completa d'acord amb el procediment establert per a les reclamacions de responsabilitat patrimonial. També recorda l'obligació de resoldre expressament aquesta reclamació.
En no haver rebut resposta del consistori, el Síndic reitera el recordatori en data 11 de juny de 2010.