El promotor s'ha adreçat al Síndic per exposar que no ha rebut resposta a l'escrit que va adreçar al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (en endavant DIUE) en què insistia i acreditava, amb reportatge fotogràfic, que un càmping de Saldes seguia sense complir l'obligació de col·locar una tanca perimetral a tot el voltant de la instal·lació, com així ho mana l'article 14 de l'Ordre d'11 de juliol de 1986.
La persona interessada, que, segons indica, és propietària d'una de les finques que confronta amb el càmping, exposa que malgrat el que es feia constar a l'acta d'inspecció de 31 de juliol de 2008, el càmping segueix sense complir amb l'esmentada obligació. Així mateix, el promotor vol deixar ben clar que no planteja cap problema de límits entre finques.
A partir de la informació facilitada per la Direcció General de Turisme (en endavant DGT) - Subdirecció General d'Ordenació Turística, el Síndic indica al DIUE que s'observa el següent:
- L'acta de 27 de juny de 2007 és la que fonamenta el procediment sancionador instruït contra la titular del càmping per la presumpta comissió de la infracció tipificada a l'article 14 de l'Ordre d'11 de juliol de 1986. Aquest precepte estableix que els càmpings han d'estar degudament tancats en tot el seu perímetre, per a la qual cosa es pot fer ús de qualsevol tipus de material que doni garanties de resistència, procurant que no destaqui indegudament en la fisonomia natural del paisatge.
L'acta fa constar que en el recorregut del perímetre del càmping hi ha algun punt amb el filat caigut i que està correctament tancat en un 90% del perímetre.
- L'informe de l'inspector de 17 de novembre de 2007 recull un reportatge fotogràfic del tancament dels límits del càmping, i fa una distinció de quatre tipus de tancat dels límits:
1. Pals metàl·lics, sense cap impediment per a l'accés i/o sortida del càmping;
2. Tancat amb pals de fusta i reixa, que és la modalitat que predomina en la major part dels límits del càmping. Es fa constar que l'alçada és fàcilment salvable per sortir i per entrar;
3. tancat amb pals i filat elèctric que no dificulta l'accés i la sortida i fa perillar la seguretat de les persones que el toquin;
4. Tancat amb una cadena en un camí.
- En el curs del procediment sancionador es fa constar que la persona denunciada manifesta no haver trobat informació sobre la normativa corresponent a l'alçada que ha de tenir la tanca. També es fa constar que el promotor, en una denúncia lliurada a l'Ajuntament de Saldes, reclamava que l'alçada fos d'1,80 metres.
- A la proposta de resolució la DGT fonamentava la imputació del càrrec -tancament del càmping incorrecte- en l'informe de l'inspector de 17 de novembre de 2007, tot assenyalant que el material utilitzat no donava cap tipus de garantia de resistència; alhora posava de manifest que el càmping no es podia considerar tancat sinó perimetrat, ja que no complia el requisit indispensable d'impedir el pas, ni aconseguir la seguretat dels clients.
- La resolució de sanció es va dictar el 9 de juny de 2008.
- L'acta de 13 de març de 2008 assenyala que hi ha una tanca gairebé a tot el perímetre del càmping i que s'està construint una petita part que queda per tancar amb una tanca verda a 1 metre d'alçada i pals de fusta. Aquesta acta motiva un requeriment a la titular del càmping perquè acrediti que ha instal·lat la totalitat de la tanca perimetral.
- L'11 de juny de 2008 la DGT va enviar un nou requeriment a la persona interessada en resposta a l'escrit i fotografies aportades per la titular del càmping en què manifestava haver completat les esmenes demanades. Concretament la DGT assenyala que, de les inspeccions realitzades com de la documentació fotogràfica aportada es desprèn que el perímetre del càmping no s'adequa a les propietats mínimes que defineix l'article 14 de l'Ordre d'11 de juliol de 1986.
- El 21 de juliol de 2008 la titular del càmping va aportar fotografies per demostrar les mesures adoptades, la qual cosa va donar lloc a l'acta de 31 de juliol de 2008 en què es diu textualment "que la tanca que s'esmenta a l'acta de 13 de març de 2008)ha estat construïda tal com queda recollida a la fotografia presentada per la titularitat".
- El promotor lliura un escrit a la DGT, juntament amb un reportatge fotogràfic, amb el qual assenyala que només s'ha fet la instal·lació de la tanca perimetral en les condicions exigides per la norma en un tram del càmping.
- La DGT, en resposta a l'escrit de la persona interessada, atribueix el seu malestar a una problemàtica de delimitació entre finques en què, òbviament, l'Administració no pot entrar.
Com a resultat de tota aquesta informació, el Síndic indica que a la institució no li és possible confirmar ni desmentir que la instal·lació de la tanca en tot el perímetre del càmping sigui la correcta. En aquest respecte, adreça la següent observació, i és que del contingut de les actes relacionades més amunt es pot arribar a la conclusió que el que s'hi conté són les apreciacions de l'inspector en vista de la inspecció ocular duta a terme.
Així, si de l'acta de juny de 2007 hom podria intuir que la tanca era correcta en gairebé tot el càmping i que només calia reposar el filat caigut en un 10% del perímetre, cinc mesos més tard, al novembre, sembla que la situació va anar a pitjor, ja que els tancats que hi ha al càmping -segons feia constar l'inspector en el seu informe- no en dificultaven o dissuadien l'accés o la sortida. I de fet, la DGT fonamentava la imputació del càrrec tot assenyalant que el material utilitzat no donava cap tipus de garantia de resistència, alhora que el càmping no es podia considerar tancat sinó perimetrat, ja que no complia el requisit indispensable d'impedir el pas, ni aconseguir la seguretat dels clients.
A tot això cal afegir el fet que l'article 14 de l'Ordre abans esmentada només assenyala que el càmping ha d'estar degudament tancat en tot el seu perímetre, amb qualsevol tipus de material que doni garanties de resistència. Tanmateix, a criteri de la DGT, el tancat ha de servir per impedir el pas, la qual cosa, d'altra banda, sembla òbvia. Ara bé, quina és l'alçada apropiada per aconseguir aquest efecte? A l'acta del març de 2008 es feia constar que quedava per tancar una petita part amb una tanca verda d'un metre d'alçada i a l'acta de juliol de 2008, que serveix a la DGT per cloure l'expedient, es diu que la tanca que s'esmentava al març de 2008 ja ha estat construïda. Per tant, d'aquí semblaria desprendre's que per a la DGT una tanca d'un metre tindria prou efecte dissuasori per impedir el pas. En canvi, per al promotor de la queixa, sembla que això no és així.
Vistes, doncs, les diferents apreciacions reflectides al llarg de les inspeccions, i tenint en compte que la regulació que en matèria de tancament dels límits dels càmpings que conté l'Ordre de 1986 no és prou precisa, el Síndic suggereix que:
D'una banda, s'ordeni una nova inspecció ocular del tancament perimetral dels límits del càmping i, en la mesura que sigui possible, i a fi que el promotor pugui mostrar quins són els límits que ell considera que no estan degudament tancats, s'acordi que la inspecció es pugui fer amb l'acompanyament de la persona interessada. Així també, seria convenient que aquesta inspecció es complementés amb un reportatge fotogràfic.
I d'altra banda, s'estudiï la possibilitat d'iniciar la tramitació de la modificació del contingut de l'article 14 de l'Ordre de 1986, a fi de fer una descripció més acurada de com ha de ser el tancament dels límits i, mentre aquesta tramitació no finalitzi, s'aprovin unes instruccions tècniques que ho esclareixin. Aquestes instruccions, però, hauran de tenir la màxima difusió a través del web del DIUE.