El promotor de la queixa manifesta el seu desacord amb la resolució d'inadmissió de la seva sol·licitud d'indemnització per responsabilitat patrimonial que va presentar en data 28 de setembre de 2009 davant l'Ajuntament de Gavà.
El promotor manifesta que en reiterades ocasions havia posat en coneixement de l'agent cívic de la zona la necessitat que es netegés el clavegueram, i que aquest havia fet fotografies, però en data 14 de setembre de 2009, el cabal de l'aigua va arribar a 60 cm d'alçada i la forta pressió de l'aigua sense sortida va donar lloc a la inundació i els danys que denuncia.
En data 13 de gener de 2010 l'Ajuntament va comunicar a la persona interessada que els serveis tècnics municipals havien revisat la xarxa de clavegueram i havien diagnosticat la necessitar de fer-hi millores, si bé van manifestar l'excepcionalitat de les pluges, que van assolir fins a 65 litres per metre quadrat, i l'escassa possibilitat de prevenció.
Finalment, en data 5 de març de 2010 es va decretar la inadmissibilitat a tràmit de la reclamació de la persona interessada fent referència a un informe d'intervenció policial en diferents zones del municipi en la mateixa data, el qual constatava inundacions en diversos sectors urbans, i a un informe meteorològic de la Televisió de Gavà de data 29 d'octubre de 2009 sobre les pluges del dia en qüestió al municipi.
Això no obstant, el cert és que el reconeixement o no del dret a la indemnització dels particulars s'ha de determinar un cop instruït el procediment previst a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i desplegat en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, el qual no consta que s'hagi incoat, ja que la reclamació no ha estat admesa.
Atès que l'Ajuntament de Gavà només ha tramès al Síndic un informe d'un arquitecte tècnic municipal elaborat en data 3 d'agost de 2010, i que per tant no hauria servit per fonamentar la inadmissió a tràmit de la reclamació, i diversos escrits corresponents a Gavà Televisió sobre la tempesta de data 14 de setembre de 2009, aquesta institució entén que la documentació que s'ha annexat és incompleta, no només pel que fa a la tramesa dels documents, sinó també respecte del contingut.
En conseqüència, el Síndic entén que la inadmissió de la reclamació de la persona interessada no va ser fonamentada i que caldria tramitar la reclamació de responsabilitat patrimonial i incorporar a l'expedient tota la documentació que el Síndic va requerir al consistori.
L'admissió a tràmit d'una reclamació és un acte administratiu escaient sempre que la sol·licitud es dirigeixi a l'òrgan competent; s'ajusti als requisits formals previstos a l'article 70 de la Llei 30/1992; i per imperatiu de l'article 6.1 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, especifiqui les lesions produïdes, la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic, l'avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial, si és possible, i el moment en què la lesió efectivament es va produir, i que es trametin també les al·legacions, els documents i les informacions que s'estimin oportuns i la proposició de prova que es vulgui fer valer.
En cas contrari, si l'Administració estima que la sol·licitud d'iniciació del procediment no reuneix els requisits esmentats, cal requerir a la persona interessada l'esmena i l'eventual millora de la reclamació, en els termes establerts a l'article 71.1 de la Llei 30/1992.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, són els procediments administratius que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, els que permeten dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La tramitació correcta d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut i, en el seu marc, el ciutadà pot aportar proves al seu favor i contradir l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la posterior reclamació en via judicial.
Així, un cop analitzat si s'havia d'admetre o no a tràmit la reclamació del promotor de la queixa, sens perjudici de facilitar-li un termini per esmenar la reclamació, si esqueia, s'hauria d'haver impulsat el procediment en tots els seus tràmits: actes d'instrucció, pràctica de proves, sol·licitud d'informes (en tot cas, és obligatori l'informe del servei el funcionament del qual hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable), audiència a la persona interessada, proposta de resolució i terminació del procediment amb resolució expressa, en un termini de sis mesos.
És per tot això que el Síndic recorda a l'Ajuntament de Gavà la necessitat de tramitar i resoldre la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada per la persona interessada, d'acord amb el Reial decret 429/1993, de 26 de març, sobre el reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial.