La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb un procediment sancionador de trànsit incoat pel Servei Territorial de Trànsit de Tarragona.
Manifesta que l'1 de març de 2011 li van entregar a l'acte una denúncia per circular a 110 km/h quan la velocitat estava limitada a 80 km/h, i que va pagar la multa amb reducció l'1 de març de 2011.
Posteriorment, el 29 de març de 2011 va rebre una notificació de l'acord d'incoació d'ofici d'aquest expedient sancionador, en el qual se l'informava que s'havia dut a terme una requalificació de la denúncia, i la velocitat a la qual circulava era de 111 km/h, infracció que porta aparellada una multa pecuniària de 300 euros i la detracció de 2 punts.
En primer lloc, la Llei 18/2009, de 23 de novembre, modifica el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària i, concretament, pel que fa al procediment sancionador, determina, a l'article 80, que una vegada fet el pagament voluntari de la multa, ja sigui en l'acte de lliurament de la denúncia o dins el termini de quinze dies naturals comptats des de l'endemà de la notificació, es considera conclòs el procediment sancionador. Així mateix, la norma estableix com a conseqüències del pagament: la terminació del procediment, sense necessitat de dictar resolució expressa; l'esgotament de la via administrativa, i la fermesa de la sanció, que produeix efectes plens des de l'endemà.
En segon lloc, pel que fa als principis de la potestat sancionadora, l'article 133 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que no es poden sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s'apreciï identitat del subjecte, fet i fonament.
Així mateix, la Llei 30/1992 regula els procediments de revisió dels actes en via administrativa, en concret, els procediments de revisió d'ofici i revocació d'actes.
Pel que fa a la revisió d'ofici, l'article 102 de la Llei 30/1992 estableix que les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un interessat, i amb el dictamen favorable previ del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n'hi ha, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts en el termini corresponent, en els supòsits que preveu l'article 62.1.
Amb relació a la revocació d'actes, l'article 105 de la Llei 30/1992 determina que les administracions poden revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables, afavorint la persona interessada. Ara bé, aquesta facultat de revocació està limitada al fet que aquest resultat profitós no constitueixi dispensa o exempció no permesa per les lleis, o sigui contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic.
Per tant, atès que en aquest cas s'ha dictat un acte administratiu de gravamen prescindint totalment i absolutament del procediment establert legalment i d'acord amb el que estableix l'article 62.1 e) de la Llei 30/1992, cal concloure que l'acord d'incoació de l'expedient sancionador formulat contra la promotora de la queixa és nul de ple dret.
En conseqüència, el Síndic va demanar al Departament de l'Interior que donés les ordres oportunes per tal que s'anul·li l'acord d'incoació de l'expedient sancionador en qüestió, dictat el 23 de març de 2011.
El 22 de juny de 2011, el Síndic va rebre l'informe elaborat pel Servei Català de Trànsit en què s'accepta el suggeriment que aquest institució va formular en relació amb aquesta qüestió.
En conseqüència, el Síndic ha donat per finalitzada la seva intervenció amb relació amb aquest assumpte.