Un intern, actualment destinat al Centre Penitenciari de Brians 1, denuncia els presumptes maltractaments que diu que va patir al centre els dies 23 de març i 4 d'abril de 2010.
Els fets del 23 de març van ocórrer després d'una comunicació vis a vis quan l'intern va ser traslladat de la sala de dia al despatx. Un cop allí li van ordenar que es despullés íntegrament, el van intimidar i li van exigir que havia d'entregar la droga que asseguraven que duia a sobre. El van amenaçar de pegar-lo, d'apallissar-lo i li van faltar al respecte. L'intern afirma que no portava droga i que així ho va dir i que estava disposat a firmar la conformitat de fer-se una placa voluntària.
Després de quatre plaques, el van dur al mòdul especial i el van posar a la cel·la on hi ha una càmera de gravació de 24 hores i un excusat amb la canalització modificada per poder recuperar els excrements.
Durant tres dies el van obligar a defecar davant dels funcionaris. L'intern els insistia que miressin les plaques que li havien fet per confirmar que no portava droga.
Explica que a continuació li van fer un comunicat disciplinari després de comprovar que deia la veritat. Al cap de dos o tres dies d'acabar-se la sanció el van portar al mòdul 1 i un funcionari li va faltar al respecte, el va increpar i insultar i el va amenaçar de pegar-li. Segons l'intern, quan li va dir que volia parlar amb el cap de Serveis perquè no hi havia cap motiu per haver d'aguantar aquella situació, el funcionari se'l va endur i quan van estar sols li va dir que el deixava elegir entre pegar-li i anar al seu mòdul o anar al mòdul especial. L'intern va respondre que l'acompanyaria a on ell volgués, però que no li posés les mans a sobre. Llavors el funcionari va parlar, per mitjà de l'emissora, amb els seus companys i es va dirigir de nou a l'intern per dir-li que el portava al Departament Especial i que ja es veuria si li posaria la mà a sobre.
L'intern explica que quan li va dir que ell no havia fet res de dolent, el funcionari li va recordar que la paraula d'ell no tenia cap valor i que ell podia fer el que volgués, això en paraules més que grolleres i amb prepotència. Després d'això el van esposar, li van pegar i el van humiliar.
També exposa que el van estirar en un llit, que el van lligar de peus i de mans i que el van deixar així hores. Que el van humiliar, pegar, denigrar, obligar a defecar, vomitar i que des de llavors no han parat les amenaces i les represàlies.
L'intern assegura que mitjançant les gravacions de les càmeres de seguretat es pot corroborar tot el que narra a l'escrit, que es pot comprovar que no s'hi va resistir ni forcejar. Diu que aquests fets van passar al voltant de les 13.00 hores del dia 4 d'abril de 2010.
Un cop rebut l'informe de resposta del Departament de Justícia, el Síndic recorda que les mesures cautelars com a mesures restrictives de drets individuals han d'interpretar-se restrictivament i han de ser notificades de manera immediata al jutge de vigilància penitenciària.
En aquest cas, l'aplicació del règim de vida prevista a l'article 75 del Reglament penitenciari que es va fer el 23 de març es va notificar al jutge el dia 25 del mateix mes; data en què s'aplicaven a l'intern unes mesures previstes a l'article 243 del Reglament penitenciari, les quals es van notificar al jutge el dia 29 de març.
Igualment la placa radiològica del 23 de març es va notificar el dia 30; i sobre la segona que es va fer el 25 de març no consta si es va notificar al jutge.
D'altra banda, es constata que el plec de càrrecs, el plec de descàrrecs, les al·legacions, l'actuació de la comissió disciplinària i la imposició de la sanció són una concentració de tràmits procedimentals que es van efectuar en un mateix dia, el 26 març, la qual cosa podria haver creat indefensió de l'intern.
El fet que s'investigava era l'entrada de drogues al centre, cosa que va resultar negativa.
Atès que no consta si el jutge va autoritzar o no el compliment de les sancions de més de catorze dies d'aïllament pels fets del 4 d'abril, el Síndic suggereix:
En primer lloc, que la notificació al jutge de vigilància es faci de la manera més immediata possible.
En segon lloc, que els tràmits dels expedients sancionadors no es concentrin tal com s'ha fet en aquest cas.
I en tercer lloc, que amb caràcter general les sancions siguin com més proporcionals als fets millor, ja que el que va ocórrer el dia 23 qualificat com a falta molt greu d'acord amb l'article 108.d del Reglament penitenciari pot haver-se aplicat amb rigor excessiu.