El promotor de la queixa exposa que va ser denunciat el 27 d'abril de 2013 per haver comès una infracció consistent a emetre sorolls que pertorbaven el descans de la resta de veïns tant a la via pública com a l'interior d'un immoble.
Sembla que abans d'incoar l'expedient es va iniciar un procediment de mediació i que el promotor va mantenir una entrevista a l'oficina de mediació ciutadana, en la qual va explicar el problema que l'afecta amb una veïna de l'immoble on viu. Tot i això, se li va notificar l'acord d'incoació de l'expedient i la proposta de resolució de l'instructor de 30 de setembre de 2013, en què se l'informava que podia presentar al·legacions, sol·licitar acollir-se a mesures alternatives educatives o iniciar un procés de mediació reparadora (articles 81, 82 i 83 de l'Ordenança Municipal).
El promotor exposa que es va adreçar a la Policia Local i a l'Oficina de Mediació Ciutadana de l'Ajuntament perquè considerava que no s'havia tingut en compte que ell també patia sorolls, i que el van informar que ho examinarien i li dirien alguna cosa. Amb tot, el mes de febrer de 2014 se li va notificar la resolució sancionadora de 31 de gener de 2014, que li imposa una sanció de 300 euros. El 7 de març de 2014 va presentar un recurs de reposició contra aquesta resolució, al qual encara no ha rebut resposta.
Cal tenir en compte que si bé el promotor va interposar dintre del termini legal per fer-ho el recurs de reposició contra la resolució dictada en el procediment sancionador per infracció de l'Ordenança municipal de convivència, aquest no va ser resolt fins que ja s'havia iniciat el procediment de constrenyiment. Com a conseqüència d'això, el promotor va abonar l'import de la sanció imposada amb recàrrec abans que es dictés la resolució.
La interposició del recurs de reposició no té caràcter potestatiu ja que d'acord amb l'article 109.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, s'exclouen de forma expressa de posar fi a la via administrativa les resolucions d'òrgans administratius sense superior jeràrquic quan una disposició legal així ho estableixi.
Per tant, la manca de resolució expressa del recurs de reposició preceptiu interposat en temps i forma pel promotor no permetia segons l'article 138.3 de la Llei 30/1992, l'execució de la resolució sancionadora com erròniament va determinar l'Ajuntament, perquè no s'havia esgotat la via administrativa i l'únic efecte de la resolució per silenci administratiu era deixar expedita a l'interessat la via judicial.
En conseqüència el Síndic demana a l'Ajuntament de Ripollet que es revisi la decisió que es va prendre de cobrar al promotor la sanció imposada per via de constrenyiment amb el recàrrec corresponent quan aquesta resolució no era executiva, ja que no s'havia resolt el recurs de reposició interposat, i que conseqüentment ordeni el retorn l'import cobrat indegudament en concepte de recàrrec amb els interessos meritats.