El promotor de la queixa, amb domicili a Terrassa, manifesta la seva disconformitat amb la incorporació d'un nou criteri de desempat en el procés de preinscripció escolar vigent, que atorga 5 punts a l'alumnat que hagi tingut pare, mare, tutor o germans escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud.
L'informe del Departament d'Ensenyament relatiu a aquesta qüestió se centra bàsicament a destacar la discrecionalitat que té el Govern per establir criteris específics o complementaris en l'admissió d'alumnat, d'acord amb les previsions recollides a l'article 47 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, i també a posar de manifest que el procediment seguit en aquesta ocasió ha estat el mateix que va aplicar l'anterior Govern en equiparar la condició de família monoparental per resoldre situacions d'empat en el procés de preinscripció i matrícula a la condició de família nombrosa.
Sobre aquest darrer aspecte, en la resolució que el Síndic va enviar al Departament en el marc de l'actuació d'ofici 00419/2011, ja va esmentar que l'equiparació de família monoparental a família nombrosa venia fonamentada per la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, que ho equipara, i pel Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial d'aquesta llei, que ho feia possible a través de la regulació del reconeixement i de l'acreditació de la monoparentalitat. Disposava, doncs, de cobertura normativa amb rang de llei.
Pel que fa a la discrecionalitat per determinar els criteris complementaris, la resolució no posa en qüestió el marge de decisió de què disposa el Govern per determinar aquests criteris, però recorda el deure de seguir procediments adequats (respecte al principi de jerarquia normativa, participació del Consell Escolar, etc.), i també de respectar els principis que han de regir l'admissió d'alumnat. En aquest sentit, per exemple, l'article 46.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix que ?el Govern regula el procés d'accés als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, en el qual han de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. Aquest procés es regeix pels principis d'equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret a l'elecció de centre dins l'oferta educativa disponible en cada moment?. Si els criteris que incorpora el Govern per mitjà de la discrecionalitat que li concedeix la llei, a criteri del Síndic, poden tenir un impacte negatiu sobre el compliment d'algun d'aquests principis o d'altres de l'ordenament jurídic, el deure d'aquesta institució és posar-ho de manifest.
En relació amb aquest aspecte, val a dir que la resposta del Departament d'Ensenyament se centra en els aspectes procedimentals i no incideix pròpiament en el nucli fonamental de la resolució emesa des de la perspectiva de la vulneració de drets de les persones, especialment el possible caràcter discriminatori de la mesura, els seus possibles efectes negatius sobre la coresponsabilitat dels centres en l'escolarització equilibrada d'alumnat i el seu possible impacte sobre la reproducció de les desigualtats dels grups socials en l'escolarització. Atès que la resolució no ha estat contestada en relació a aquestes consideracions, el Síndic ha reiterat al Departament d'Ensenyament el contingut d'aquests punts de la resolució, i li n'ha demanat una valoració específica.
De fet, les diferents persones interessades que han presentat queixa al Síndic relacionada amb aquesta qüestió, traslladen consideracions específiques sobre el seu propi municipi. En el marc d'una de les queixes, per exemple, el Departament d'Ensenyament ha tramès la informació, centre per centre, sobre les sol·licituds que al·leguen aquest criteri en el darrer procés d'admissió d'alumnat als centres de Cornellà de Llobregat.
En la resolució emesa, el Síndic ha destacat que, si bé aquest municipi no es caracteritza per grans desequilibris entre oferta i demanda, les dades aportades demostren que ?les escoles amb una demanda més gran tendeixen a ser escoles amb una proporció elevada (superior al 15%) de sol·licituds que al·leguen aquest barem (amb alguna excepció), i també les escoles concertades (20,1%) presenten de mitjana una proporció més elevada de sol·licituds que al·leguen aquest criteri que les escoles públiques. Pot donar-se el cas, doncs, que en un territori amb més desequilibris en el comportament de la demanda escolar entre centres, i amb una incidència més gran de la segregació escolar, aquest criteri, com es deia en la resolució, contribueixi a reproduir desigualtats educatives.?.
A fi de poder comprovar l'impacte de l'aplicació d'aquest criteri pel que fa a l'equitat i a la cohesió social, i de poder donar resposta al promotor sobre l'objecte particular de la seva queixa, el Síndic ha demanat informació al Departament d'Ensenyament sobre les dades de sol·licituds rebudes i places ofertes, centre per centre, i sobre les dades de sol·licituds que al·leguen aquest barem, centre per centre, del municipi del promotor de la queixa.