El promotor manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta expressa de l'Ajuntament de Viladecavalls a un escrit que va presentar en data 19 de gener de 2010, relatiu a la construcció de dues barbacoes en una finca que no disposen de la llicència municipal preceptiva.
La persona interessada manifesta que en aquesta finca es van construir dues barbacoes, les quals no disposen de llicència municipal ni compleixen la normativa urbanística municipal. Manifesta que va comunicar aquest fet verbalment al personal de la corporació local, que el va informar de la il·legalitat d'aquesta construcció i de l'alçada de la tanca vegetal.
Atès que no ha tingut coneixement de la resolució de l'assumpte per part del consistori, va presentar l'escrit de data 19 gener de 2010 perquè se li comuniqués la resolució emesa per l'Ajuntament en relació amb les barbacoes construïdes i l'alçada de la tanca vegetal. Exposa que no ha rebut resposta al seu escrit.
D'acord amb el contingut de l'informe municipal emès com a resposta, la barbacoa construïda en aquesta finca no disposa de la llicència municipal corresponent. Aquesta infracció pot ser considerada lleu, atès que és plenament legalitzable. L'obra té una antiguitat superior a dos anys, cosa que impedeix l'acció municipal perquè la infracció ha prescrit.
En vista d'aquesta informació, el Síndic indica que la potestat de protecció de la legalitat urbanística dóna lloc a la instrucció i la resolució d'un procediment o més d'un que tenen per objecte, conjuntament o separadament, l'adopció de les mesures següents:
a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.
b) La imposició de sancions.
c) La determinació dels danys i els perjudicis causats.
Per al còmput dels terminis de prescripció, cal tenir en compte les especificitats de cadascuna de les accions que es poden exercir en el marc d'un procediment de protecció de la legalitat urbanística i que estan sotmeses, alhora, a les prescripcions de la normativa sectorial que li és aplicable.
En relació amb els terminis de prescripció de l'acció de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, l'article 207 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya estableix que l'acció per requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència, per ajustar-les a la llicència atorgada o per adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a comptar d'acord amb el que disposa l'article 227, a excepció dels actes nuls de ple dret, que resten subjectes al que estableix l'article 210.
Una qüestió diferent és si la conducta que ha comportat vulneració de l'ordenament jurídic urbanístic pot ser objecte de sanció perquè està tipificada com a infracció urbanística per la Llei d'urbanisme. En aquest cas, i d'acord amb l'article 227 de l'actual Text refós de la Llei d'urbanisme (en correspondència amb l'article 219 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), el termini de prescripció de les infraccions i de sancions urbanístiques varia en funció de la graduació de la infracció comesa: sis anys per les infraccions urbanístiques molt greus, quatre anys per les greus i dos anys per les lleus.
D'acord amb això, i en resposta a l'escrit municipal, no es podria incoar un expedient sancionador perquè ha transcorregut el termini de prescripció de la infracció urbanística. No obstant això, a l'acció de restauració de la realitat física alterada i l'ordre jurídic vulnerat li és aplicable el termini de prescripció de sis anys.
Per aquest motiu, i atès que l'exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística és preceptiu per a les corporacions locals, el Síndic suggereix al consistori que iniciï els actes de restauració de la legalitat física alterada i l'ordre jurídic vulnerat per les actuacions no emparades en la llicència municipal sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció de sis anys.
D'altra banda, un dels motius de disconformitat que va exposar la persona interessada era que l'alçada de la tanca de separació entre aquest habitatge i els ubicats al mateix carrer excedia l'alçada màxima permesa per la normativa urbanística municipal. Atès que no s'ha fet referència a aquesta qüestió, el Síndic demana informació sobre si l'alçada de la tanca s'ajusta a les prescripcions urbanístiques i sobre les actuacions efectuades per la corporació local relatives a la protecció de la legalitat urbanística.