El propietari d'un finca del municipi de Torregrossa mostra la seva disconformitat amb el mòdul de repartiment que l'Ajuntament ha imposat en les contribucions especials per les obres de pavimentació d'un carrer.
La persona interessada explica que en data 30 de juliol de 2009 es va aprovar la imposició i l'ordenació de contribucions especials als beneficiaris de les obres de pavimentació del carrer Vencillo i del carrer Joan Blanch.
El promotor de la queixa va interposar un recurs de reposició contra la notificació de l'acord d'aprovació de la imposició i ordenació de contribucions especials. En aquest recurs, va al·legar la seva disconformitat amb el fet que es tingués en compte el valor cadastral de la finca, com a mòdul de repartiment que calia aplicar en la base imposable. El reclamant considera que no és un criteri just i equitatiu, ja que les dades cadastrals d'alguns immobles no coincideixen amb la realitat. A més, els habitatges nous pagarien més que els vells pel moment en què es va fer la valoració dels immobles de nova construcció.
Finalment, el Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 1 de març de 2010, va aprovar definitivament la imposició i l'ordenació de les contribucions especials als beneficiaris de les obres de pavimentació esmentades. Pel que fa als mòduls de repartiments, es va acordar aplicar conjuntament: un 25% pels metres lineals de façana, un 50% per la superfície i un 25% pel valor cadastral.
L'Ajuntament, en resposta a les al·legacions que la persona interessada havia fet constar en el recurs de reposició contra l'acord d'imposició de les contribucions especials esmentades, va resoldre que s'havien acceptat parcialment i va reconèixer que el cadastre no s'adequava al 100% a la realitat. Així doncs, va acordar rebaixar el percentatge del valor cadastral inicial a la meitat a l'hora de valorar-lo per al mòdul de repartiment.
No obstant això, el consistori no motiva l'elecció del criteri de repartiment aplicat en aquell expedient de contribucions especials ni fonamenta el motiu pel qual no s'ha acordat no tenir en compte el valor cadastral, si es reconeix que les dades que consten en el Cadastre no s'adeqüen a la realitat.
L'Ajuntament de Torregrossa va indicar al Síndic que va estudiar de forma exhaustiva l'aplicació de les contribucions especials per les obres d'urbanització del carrer Joan Blanch. També explica que es va reunir amb tots els veïns del carrer per explicar les obres projectades, per demanar el seu parer i també per consensuar l'aplicació de les contribucions especials corresponents.
Així mateix, el consistori va informar que la persona interessada va assistir a aquella reunió. Les qüestions que s'hi van tractar van ser sobre la revisió del Cadastre municipal d'urbana i la possibilitat d'incloure o no el valor cadastral en el càlcul de les contribucions especials. Aquest precisament és l'objecte de la queixa de la persona interessada.
Concretament, la corporació local fa constar que el Cadastre d'urbana i rústica es va revisar de forma completa l'any 1987. Atès el temps transcorregut, i conscients d'aquella mancança, han iniciat els tràmits amb la Gerència Territorial del Cadastre de Lleida per a la revisió del Cadastre municipal d'urbana. Aquesta regularització requerirà un període temporal superior a un any.
D'altra banda, en l'informe municipal s'indica que: "Havent valorat i explicat la possibilitat de no incloure el valor cadastral en el càlcul de les contribucions especials i el que comporta, es va acordar amb els veïns que l'opció més equilibrada pel conjunt dels veïns era l'aplicació de les contribucions especials, tot ponderant o repartint el cost assumpte pels veïns en: 25% pel valor cadastral, 50% per la superfície del solar i 25% per la longitud de façana. Així es modificaven els percentatges, que s'aplicaven en anys anteriors a Torregrossa, del 50% per valor cadastral, el 25% per la superfície del solar i el 25% per la longitud de façana. D'aquesta manera, es disminuïa de forma significativa el pes relatiu del valor cadastral. Totes les obres d'urbanització de Torregrossa a les quals s'han aplicat contribucions especials tenien implícit aquest problema. Per tant, és un mal menor, que s'ha d'assumir amb un pacte raonable per tirar endavant unes obres que fa molts anys que demanen els veïns".
No obstant això, el Síndic indica que no consta que en l'expedient de contribucions especials hi hagi un informe que justifiqui de forma convincent els mòduls de repartiment que es tenen en compte.
D'altra banda, per la informació de què es disposa, consta que el Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 1 de març de 2010, va aprovar la imposició i l'ordenació de contribucions especials als beneficiaris de les obres de pavimentació dels Carrer Vencilló i Carrer Joan Blanch. També es va resoldre la reclamació del promotor, que va ser estimada parcialment, i es va rebaixar el percentatge del valor cadastral al 25%, però sense justificar el motiu pel qual era procedent aquella rebaixa del 25% i no l'eliminació del criteri, tal com al·legava la persona interessada.
De les dades disponibles, es desprèn també que el promotor, el dia 28 de maig de 2010, va interposar un recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de la imposició i ordenació de les contribucions especials, objecte d'aquesta queixa, el qual a hores d'ara no consta que s'hagi resolt expressament.
Dit això, el Síndic reconeix que l'Administració local gaudeix de llibertat per elegir el criteri de repartiment que cal tenir en compte en un expedient de contribucions especials. En aquest sentit, s'entén que el valor cadastral és un dels establerts en la Llei d'hisendes locals, i aquest fa referència a l'aprofitament real de la finca, factor que no prenen en consideració altres mòduls de repartiment.
Però també recorda que aquesta discrecionalitat de què disposa l'Administració queda limitada pel criteri de justícia. En conseqüència, els subjectes passius poden impugnar, en el moment procedimental oportú, la resolució per la qual s'acorda el criteri de repartiment si es considera no equitatiu entre els diferents subjectes passius o que perjudica algú. En aquest sentit, per garantir la interdicció de l'arbitrarietat, l'Administració cal que motivi de forma suficient els seus actes.
D'acord amb això, atès que no consta que s'hagi resolt de forma expressa l'escrit presentat per la persona interessada en data 28 de maig de 2010, el Síndic recorda el deure de l'Administració de resoldre els recursos que es presentin de l'Administració de forma expressa i motivada. En cas que a hores d'ara no s'hagi fet, suggereix que l'escrit en qüestió es resolgui expressament i de forma motivada.
En data 16 de setembre de 2011 el Síndic reitera el seu suggeriment.