La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al procediment de reconeixement de la situació de la dependència i el dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom de la àvia, de la qual és la tutora legal.
La promotora manifesta que aquest procediment es va iniciar el 4 de juliol de 2009, data en què es va presentar la sol·licitud. La persona interessada va ser valorada el desembre de 2009 al centre residencial Ibada, de Navarcles, on estava ingressada, però sembla que no es va dictar la resolució corresponent.
La persona interessada va morir el desembre de 2010, sense rebre la resolució de qualificació de grau ni, per tant, les prestacions que li podrien correspondre, i per aquesta situació la promotora reclama que es resolgui el procediment i que se li reconeguin els ajuts que haurien correspost a la seva àvia.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
En relació amb aquest assumpte, l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va informar que s'aplicarien els criteris recollits a les Instruccions 10/2009, segons les quals només es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produís després de la resolució d'aprovació del programa individual d'atenció (en endavant PIA).
Després d'estudiar aquesta informació, en data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar al DASC diverses consideracions sobre aquest assumpte, i li va suggerir que adoptés les mesures adequades perquè:
- s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i serveis vinculats en què s'hagués produït la mort de la persona afectada;
- el reconeixement de la situació de dependència produís efectes, amb les conseqüències que corresponguessin, sempre que s'hagués acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant;
- la mort de la persona no impliqués necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que fos possible es continués per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin;
- es reconeguessin als causahavents de les persones dependents, un cop fets els tràmits pertinents, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
No obstant això, el DASC va reiterar els criteris exposats anteriorment, així com la decisió de mantenir-los mentre no s'adoptés una decisió comuna en l'àmbit de l'Estat, i, per tant, no va acceptar aquestes recomanacions.
El pla d'actuació del Departament de Benestar Social i Família exposat el 15 de febrer de 2011 davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya planteja entre les actuacions prioritàries la resolució de procediments en què s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant i, segons les informacions publicades, es preveu el reconeixement de prestacions en determinats casos. Per això, el Síndic va demanar informació sobre el posicionament del Departament de Benestar Social i Família sobre aquesta qüestió, i encara està a l'espera de rebre aquesta informació.
El Síndic considera, en tot cas, que la situació concreta plantejada en aquesta queixa s'hauria de resoldre de conformitat amb els suggeriments exposats més amunt. Per això, recorda al Departament de Benestar Social i Família el deure de les administracions públiques de resoldre expressament i en els terminis establerts legalment tots els procediments administratius i, en conseqüència, de resoldre el procediment iniciat per la persona interessada.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest assumpte.