El promotor de la queixa, en representació d'una entitat esportiva de Martorell, manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la sol·licitud d'ús del pavelló esportiu municipal per dur-hi a terme unes jornades de tecnificació esportiva durant el mes de març de 2010.
Exposa que en data 27 de maig de 2009 va fer la sol·licitud de reserva d'equipaments municipals per a la programació ordinària i estable d'activitats durant la temporada 2009/2010. Tot i això, en data 21 de gener de 2010 es va sol·licitar l'ús del pavelló esportiu municipal per a una activitat que no estava inclosa a la programació ordinària.
Aquesta sol·licitud va ser denegada per escrit de data 1 de febrer de 2010 i, tot i que l'entitat promotora de la queixa va demanar una reconsideració de la decisió per escrit de 12 de març de 2010, encara no ha rebut cap resposta.
L'Ajuntament de Martorell informa que la denegació de la sol·licitud havia estat dictada a l'empara de l'article 7.2.7 de l'Ordenança fiscal núm. 19, reguladora de la taxa per a la utilització dels equipaments i dels serveis esportius, que estableix que: ?no s'admetrà cap sol·licitud d'inscripció als serveis esportius municipals o de reserva d'utilització dels equipaments esportius municipals a qualsevol persona o entitat que, en el moment de formular la sol·licitud, tingui pendent de pagament qualsevol import a l'ens gestor del servei.?
L'Ajuntament assenyala com a import pendent de pagament la revocació de la subvenció (115.000 euros més els interessos de demora) atorgada a l'entitat promotora de la queixa en desplegament del conveni de col·laboració subscrit amb l'Ajuntament, corresponent a l'any 2008.
El Síndic ha observat que, si bé el Reglament regulador de l'ús dels equipaments esportius municipals estableix que tota utilització d'aquests equipaments requereix autorització prèvia, en canvi no conté cap previsió específica amb relació a les causes que poden comportar-ne la denegació. El Reglament estableix com a obligació dels usuaris, entre d'altres, l'abonament puntual de les taxes i/o preus públics establerts per a cada servei o espai esportiu i per a cada modalitat d'ús determinada.
En conseqüència, el Síndic entén que el fet que l'Ordenança fiscal núm. 19 condicioni l'admissió de la sol·licitud d'ús dels equipaments esportius al fet de no tenir pendent de pagament qualsevol import a l'ens gestor del servei s'ha de circumscriure exclusivament al que és objecte de regulació per l'Ordenança, és a dir, a les quotes tributàries fixades per l'ús dels equipaments.
D'altra banda, el Síndic suggereix, com a bona pràctica, que la disposició de l'apartat 2.7 de l'article 7 de l'Ordenança fiscal esmentada es reculli de forma expressa en l'apartat relatiu a l'autorització d'ús del Reglament regulador.