Els promotors, pares d'un menor que pateix un trastorn generalitzat de desenvolupament (TDG) i té reconeguda una situació de dependència de grau 3 i nivell 1, es queixen de la manca de resposta del Departament d'Educació a la sol·licitud d'auxiliar d'educació especial.
El fill de les persones interessades és alumne de la unitat de suport d'educació especial (en endavant USEE) del centre d'educació infantil i primària Reixac des de fa tres cursos, i el curs 2010-1011 començarà l'educació primària al mateix centre. Han sol?licitat un auxiliar d'educació especial per a tota la jornada escolar i adjunten informes del centre de desenvolupament infantil i atenció primerenca (CDIAP), mèdics i psicològics en què es fa constar la necessitat d'aquest suport educatiu a l'aula per a aquest alumne amb greus dificultats d'aprenentatge.
La família de l'alumne exposa que el grau de dependència del seu fill reconeix també que la persona "necessita ajuda en diversos moments del dia, per la seva pèrdua d'autonomia mental o física, i requereix la presència indispensable i contínua d'una altra persona o bé té necessitat d'ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal", segons la definició de la Llei de dependència.
D'acord amb això, les persones interessades entenen que el seu fill entra en el supòsit a) d'alumne amb greus problemes d'autonomia personal, i també en el c) d'alumne amb greus problemes de salut. Per aquest motiu els promotors han demanat la intervenció del Síndic.
Una associació de discapacitats físics va presentar a la Subdirecció General d'Ordenació Curricular i Programes Educatius aquesta sol·licitud, en una reunió mantinguda el mes de març, i esperen alguna resposta.
El Síndic indica que no disposa de prou informació per resoldre aquesta queixa. L'informe del Departament d'Educació indica que el menor disposa d'un 55% d'atenció especial, el 14% del qual és d'atenció individualitzada i la resta, d'atenció en grup reduït; que els serveis educatius valoren que "progressa a tots els nivells", i que els Serveis Territorials del Departament en tenen en compte l'assignació de monitors: els recursos de què disposa el centre, l'informe de l'equip d'atenció psicopedagògica (en endavant EAP) i, si s'escau, el de la Inspecció Educativa. Tot i així, no informa sobre quins recursos té el centre, quina és la recomanació de l'informe de l'EAP, ni què ha proposat la Inspecció educativa.
D'altra banda, en els diversos informes dels experts es fa constar que la situació de dependència reconeguda d'aquest alumne requereix un suport en totes les àrees de la seva vida, també a l'aula, per la qual cosa no sembla que l'actual atenció individualitzada de què disposa cobreixi aquestes necessitats, ja que en gairebé la meitat de les hores lectives l'alumne no té aquest suport.
El Síndic indica que és positiu que l'alumne progressi adequadament, com es fa constar en l'informe, però el que és important és que l'alumne progressi tant com les seves capacitats li ho permetin, que arribi al màxim desenvolupament possible.
Sobre aquesta qüestió, també amb caràcter general, el Síndic considera que si l'objectiu és que l'alumne assoleixi el màxim desenvolupament de les seves capacitats, les previsions i les assignacions individuals de monitoratge s'haurien de fer segons les necessitats de cada alumne que necessita aquest suport, atès que l'interès superior de l'infant hauria de prevaler davant de qualsevol altre. Aquest dret al màxim desenvolupament, establert per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, hauria de prevaler sobre qualsevol altre i hauria de ser prioritat en les decisions que afecten els alumnes amb discapacitat.
Aquesta institució no pot obviar tampoc les recomanacions dels professionals que tracten el menor: l'Institut de Psiquiatria i Psicologia del Nen i l'Adolescent de la Fundació Torres de Beà diu "és un nen que necessita un organitzador extern permanent per poder funcionar a aquest nivell i poder anar integrant els aprenentatges i les experiències de manera mínimament significativa. És en aquest sentit, i ateses les peculiaritats del menor, que es recomana i es veuria indicat el suport d'un/a vetllador/a o algun referent constant que l'acompanyés durant les hores en què el nen és a l'aula ordinària".
L'informe psicològic diu que "des del punt de vista professional especialitzat, les característiques clíniques de l'infant que poden incidir en l'evolució dels seus aprenentatges són prou importants perquè no pugui desenvolupar-se sense un suport". Descriu les seves dificultats i exposa que "per fer-hi front i avançar en la seva autonomia i desenvolupament personal, el menor necessita una atenció educativa durant totes les hores. Això implica la presència a l'aula ordinària d'un professional de suport que actuï com a cotutor o sota la coordinació del tutor a l'aula i de l'equip educatiu responsable del nen".
Des de COADI, Unidad de Trastornos del Desarrollo, es recomana "brindarle todas las ayudas como un niño con necesidades educativas especiales (auxiliar educativa, profesionales de la USEE durante el contexto escolar [...] es de suma importancia contar con el soporte de la auxiliar en los diferentes contextos de la escuela [...] necesita un modelaje continuado durante las tareas de aprendizaje de los contenidos escolares [...]"
Finalment, s'entén que si en els criteris del Departament per a l'assignació de vetlladors es tenen en compte els greus problemes d'autonomia personal i de salut que no poden controlar autònomament, aquests problemes són presents en els alumnes amb un grau de dependència 3.
D'acord amb això, el Síndic recorda el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat en l'article 7, referit als infants amb discapacitats: "Els estats membres prendran totes les mesures necessàries per garantir que tots els nens i les nenes amb discapacitat gaudeixin plenament de tots els drets humans i llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb els altres infants", i també "en totes les activitats relacionades amb els nens i les nenes amb discapacitat, una consideració primordial serà la protecció de l'interès superior de l'infant".
Respecte del dret a l'educació, aquesta institució cita la Convenció esmentada i, concretament, l'article 24, que requereix als estats que assegurin que les persones amb discapacitats no siguin excloses del sistema general d'educació per raons de discapacitat, i que tinguin accés a l'escola primària i secundària en règim d'inclusió, de qualitat i de gratuïtat en igualtat de condicions que la resta d'infants de la seva comunitat; i que les persones amb discapacitats rebin el suport necessari dins del sistema educatiu general per facilitar la seva educació efectiva.
Finalment, transcriu uns fragments de l'informe del relator especial Vernor Muñoz sobre el dret a l'educació davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 15 de març:
"La transición de una educación segregada y especial a una educación inclusiva no es sencilla, por lo que hay que tener presente las complejas cuestiones que plantea y hacerles frente con decisión. Y es que no se puede hacer las cosas a medias [...]. Así, por ejemplo, la "integración" educativa que a menudo se presenta como una verdadera "inclusión", o un sustituto, ha creado sus propias dificultades. Los intentos de una mera integración en las escuelas regulares sin los correspondientes cambios estructurales (por ejemplo, organización, planes de estudios y estrategias didácticas y de aprendizaje) han resultado, y seguirán resultando inútiles, por varios motivos, para observar los derechos educativos de las personas con discapacidad.
Al mismo tiempo, la aplicación de la educación inclusiva también presenta problemas en la práctica. El suministro de recursos adecuados y sostenibles, que aseguren un entorno de aprendizaje accesible y cómodo, el cambio de las actitudes tradicionales o discriminatorias hacia las personas con discapacidad, la ayuda a los maestros, los administradores escolares, las familias y las comunidades a comprender y participar en las decisiones y los procesos relacionados con la educación inclusiva y, lo que es más importante, lograr que se atiendan las necesidades de educación especial de los educandos con discapacidad dentro del sistema general de educación, todos ellos son problemas fundamentales para la educación inclusiva. Cuando esos problemas se ponen en el contexto de las presiones que sufren las escuelas y las comunidades, no es posible subestimarlos".
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Educació que revisi si l'actual suport educatiu de què disposa l'alumne dóna cobertura a les seves necessitats, des de la perspectiva del dret al seu màxim desenvolupament, de les recomanacions dels professionals que el tracten i dels professors que l'atenen.
També demana que se l'informe sobre les propostes inicials i actuals fetes per l'EAP respecte a les hores de suport educatiu que necessita l'alumne.