La promotora de la queixa exposa que la seva filla pateix autisme, amb una discapacitat del 85%, malaltia que comporta que no sigui conscient ni del dolor propi, ni del que produeix als altres, i que quan se li marca un límit la seva reacció sigui extremadament violenta.
Segons diu, actualment ja no es veu capaç de controlar-la quan la menor és a casa. S'ha adreçat als serveis socials de l'Ajuntament de Cambrils, però només li han ofert dues solucions: que ingressi la seva filla en un centre de Reus durant quinze dies per revisar-li la medicació, o que renunciï a la pàtria potestat de la menor i, per tant, que hi perdi el lligam familiar, cosa a la qual no està disposada.
El Síndic recorda que la Convenció sobre els drets de l'infant estableix, en l'article 23, l'obligació dels estats de promoure la participació activa de l'infant amb discapacitat en la comunitat. En aquest sentit, el Comitè dels Drets de l'Infant ha qüestionat la institucionalització dels infants i adolescents amb discapacitat i ha recomanat que es promogui que puguin ser atesos per les seves famílies. Així mateix, el Decret 142/2010, d'11 d'octubre, pel qual s'aprovava la Cartera de serveis socials, no preveia una tipologia específica de recurs residencial per a persones amb discapacitat menors d'edat, sinó només per a adults.
Això no obstant, durant els últims anys el Síndic ha anat rebent queixes individuals en què es plantejava la situació d'adolescents menors d'edat amb discapacitat i trastorn de conducta per als quals es proposa l'ingrés en recursos residencials i es troben en espera d'assignació de plaça. El Síndic també ha rebut queixes de professionals de l'àmbit de la salut relacionades amb la manca de recursos residencials alternatius a la família per a adolescents amb trastorns de l'espectre autista en forma severa.
En algunes de les queixes que s'han rebut, els informes dels professionals descriuen situacions familiars de desbordament amb presència d'indicadors de risc i de claudicació. El relat de les famílies també recull greus dificultats per a l'atenció en l'àmbit familiar i algunes expliquen que se'ls ha orientat a adreçar-se a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), com ha succeït en aquest cas.
En el supòsit d'adolescents amb trastorns de l'espectre autista, la informació que faciliten els professionals de l'àmbit de la salut és que hi ha un nombre reduït d'infants i adolescents amb situacions més greus, sovint associades a trastorns de conducta, que no es poden contenir amb tractament ambulatori i no es poden sostenir al domicili familiar o a l'escola (ni tan sols en centres d'educació especial). Assenyalen que aquests infants necessiten un entorn més estructurat, de tipus institucional, on tenen una evolució positiva.
Ateses, doncs, les valoracions fetes pels professionals que atenen la filla de la promotora, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que li faciliti el recurs residencial adequat a la seva situació que permeti garantir al més aviat possible tant a la menor com al seu germà, amb qui conviu actualment, un major nivell de benestar i desenvolupament.