El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la desestimació de la sol·licitud de revisió del seu grau de dependència que va presentar en data de 28 de desembre de 2012.
Exposa que va presentar la sol·licitud de revisió a causa de l'empitjorament del seu estat de salut i un cop transcorregut el termini ordinari de dos anys que estableix la normativa, però tot i això l'equip de valoració i orientació va determinar que de les al·legacions que aportava no es desprenia que hi hagués fets o dades noves que justifiquessin una nova valoració.
El Síndic recorda que l'article 11 del Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, del procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau discapacitat, disposa que es pot instar la revisió de grau, per agreujament o per millora, sempre que hagin transcorregut com a mínim dos anys des de la data en què es va dictar la resolució. En aquest cas, s'havia superat aquest termini.
D'altra banda, tot i que no sempre un empitjorament de l'estat de salut hagi de comportar un increment del grau de discapacitat reconegut, sembla raonable entendre que, ateses les patologies de la persona afectada, durant aquest temps es pot haver produït un deteriorament que afecti la valoració de discapacitat. Per tant, seria convenient fer una avaluació tècnica específica que determini si efectivament s'ha produït aquest empitjorament i si afecta la qualificació de discapacitat.
D'altra banda, cal recordar que la normativa vigent preveu que la valoració de les situacions de discapacitat i la qualificació de grau s'ha d'efectuar amb l'examen previ de la persona interessada per part dels òrgans tècnics competents.
Així doncs, l'examen de la persona interessada per part dels òrgans tècnics encarregats específicament de la qualificació de la discapacitat hauria de constituir la norma general i la pràctica habitual en aquests procediments, tant en els supòsits de reconeixement de grau com en els casos de revisió del grau prèviament reconegut, després d'haver transcorregut el termini establert per a la revisió.
A més, cal que en la resolució que s'adopti en cada cas es motivi i justifiqui suficientment i de manera detallada les raons per les quals, si escau, es considera que s'hauria de mantenir la qualificació anterior, sense que sigui suficient una referència genèrica. Això és essencial per respectar els principis que regeixen el procediment administratiu i les bones pràctiques administratives i per garantir el dret de les persones a una bona administració.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que adopti les mesures oportunes per tal que l'equip de valoració corresponent faci un nou reconeixement presencial al promotor de la queixa, a l'efecte de determinar el seu grau de discapacitat actual.