El promotor de la queixa planteja la qüestió de la suposada discriminació dels fills únics (o dels fills amb germans no escolaritzats) en el procés d'admissió als centres de secundària de Viladecans.
Exposa que la consideració dels centres adscrits com a centre únic pel que fa a l'aplicació del criteri d'admissió d'existència de germans matriculats al centre, establert per norma, deixa sense opcions als fills únics a l'hora d'accedir al centre més proper al seu domicili o més sol·licitat.
El Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics a Catalunya, estableix a l'article 10 que ?quan un centre públic estigui adscrit a un altre centre públic, ambdós centres es consideren un centre únic pel que fa a l'aplicació del criteri d'admissió d'existència de germans matriculats al centre?.
L'aplicació d'aquesta normativa genera efectes poc comprensibles, aparentment de discriminació indirecta, com ara que els fills únics o que els fills amb germans no escolaritzats tinguin menys oportunitats d'accedir als centres desitjats que els fills amb germans escolaritzats a centres adscrits.
També genera efectes en el cas de municipis mitjans o grans amb més d'un institut un model d'adscripció en què tots els centres de primària estan adscrits a tots els centres de secundària. En aquests casos pot produir-se que els alumnes sense germans (o amb germans no escolaritzats) que resideixen lluny de l'institut amb vacants es vegin sistemàticament obligats a desplaçar-se, i no tinguin opcions reals d'escolaritzar-se a l'institut més proper. És a dir, que només tenen possibilitats reals d'elecció els alumnes amb germans escolaritzats al sistema, independentment de si resideixen o no a prop del centre escollit.
El Departament d'Ensenyament ha informat que, per Resolució ENS/464/2013, d'1 de març, el director dels Serveis Territorials al Baix Llobregat va resoldre modificar l'adscripció de centres educatius que imparteixen educació primària als centres educatius públics d'educació secundària obligatòria a Viladecans, de manera que totes les escoles del municipi quedaven adscrites als instituts.
Alhora, el Departament d'Ensenyament exposa que la planificació del procés d'admissió d'alumnat s'ajusta al que estableix l'ordenament jurídic vigent, i que, en tot cas, els possibles desequilibris en la distribució d'alumnat entre els instituts del municipi depenen del dret que tenen les famílies a triar escola per als seus fills, d'acord amb les seves conviccions.
Sobre aquest assumpte, el Síndic recorda que, encara que el Departament d'Ensenyament garanteixi el compliment de la legalitat vigent en la gestió del procés d'admissió, la planificació de l'aplicació d'aquesta legalitat admet resultats diferents, per exemple amb el desplegament de models d'adscripció diferents, de manera que els resultats que s'obtinguin són en part responsabilitat de l'administració que planifica.
Si bé l'origen del problema plantejat en aquest expedient rau en el que estableix la normativa orgànica de caràcter estatal, la possible solució del problema no només podria passar per la modificació d'aquesta normativa, sinó per valorar l'existència de possibles greuges en l'aplicació de la normativa en determinats territoris.
En vista dels forts desequilibris que hi ha en l'admissió als instituts de Viladecans en funció del fet de tenir germans escolaritzats o no, atesa la distància geogràfica existent entre aquests instituts, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que estudiï l'impacte que els models d'adscripció alternatius podrien tenir sobre l'equitat en el procés d'admissió d'alumnat, i també la possibilitat de corregir aquests desequilibris a partir de les eines de planificació educativa de què disposa.