La reclamant, membre d'una societat civil particular (SCP), es queixa de la Resolució que va dictar l'Àrea de Serveis Interns i Promoció Econòmica municipal el 27.02.09 que desestimava el recurs que havia presentat.
El recurs de reposició s'havia interposat perquè creia que no havia d'abonar les quotes corresponents a la taxa per recollida i gestió de residus comercials de dos semestres de 2007 i de tot l'exercici 2008, ja que la societat s'havia dissolt amb efectes jurídics d'1.06.07.
Per això, havia aportat proves documentals del cessament de l'activitat de la SCP:
- Baixa censal davant l'Agència Tributària.
- Dissolució de la SCP presentació davant la Direcció General de Tributs (Departament Economia i Finances).
Pel que fa referència a la declaració de baixa de la taxa reclamada, sembla ser que els responsables de la citada SCP no la van tramitar la mateixa fins el 24.12.08.
D'acord amb això i amb el que disposa l'Ordenança municipal núm. 18 reguladora d'aquesta taxa, la resolució municipal no va acceptar la petició formulada en el recurs de reposició interposat pel reclamant, atès que el termini de presentació de la baixa finalitzava el 30.06.07 i la societat va presentar-la el 24.12.08.
Un cop valorada tota la informació de l'expedient, el Síndic formula les següents consideracions:
1) L'empresa reclamant reconeix en el recurs de reposició que va interposar que formalment no es va comunicar la sol·licitud de baixa de la taxa per la recollida de residus comercials en la data que es fixa en l'Ordenança fiscal, perquè els rebuts corresponents als exercicis 2007 (2n semestre i tot l'exercici 2008) no es meritessin.
2) Tanmateix, els interessats van aportar documentació que acreditava amb suficiència que des de l'1 de juny de 2007 havia cessat l'activitat que es desenvolupava en els domicilis de Santa Coloma de Gramenet.
Això implicava que no es produïssin residus sòlids comercials i que, en conseqüència, l'administració municipal no prestés l'activitat per la qual cobrava la taxa corresponent.
3) Aquest cas és l'anomenat per la doctrina i per abundant jurisprudència, "principi de subsidiarietat de la taxa respecte del servei".
El cobrament de la taxa solament està justificat quan el servei s'ha prestat de manera efectiva.
Concretament, amb relació a la taxa de recollida de residus sòlids urbans, existeix una abundant jurisprudència que es pronuncia en el sentit indicat.
No resulta procedent cobrar la taxa quan els locals respecte els quals l'Administració vol cobrar romanen tancats i en els quals no es generen residus, atès que en el citats locals resulta evident que el servei no ha estat prestat (sentències STSJ de Castilla y León de 9.03.98, STSJ de Castilla-La Mancha de 13.02.98 i STSJ de Madrid de 28.01.98, entre altres).
En definitiva, el Síndic valora que per damunt de la formalització de la documentació a què fa referència l'Ajuntament en la seva Resolució del mes de febrer de 2009, cal tenir en compte perquè tingui validesa el cobrament de les taxes que ens ocupen, si el servei que les justifiquen es va prestar o no.
A la vista de les circumstàncies de fet i de dret que ja van exposar els reclamants en el seu dia davant l'Ajuntament, el Síndic valora que no resultava procedent cobrar part de l'exercici fiscal 2007 i el corresponent a tot l'exercici 2008, atès que en els locals citats no es desenvolupava cap mena d'activitat comercial des del dia 1.06.07, que pogués generar residus i per tant donar peu a la recollida del mateixos.
Per tant, el Síndic suggereix que:
1. S'incoï l'expedient de devolució d'ingressos indeguts i es retorni a la persona física que va actuar en nom de l'empresa l'import corresponent a la quotes, recàrrecs i demès quantitats cobrades en procediment d'apressament amb relació a la taxa de recollida de residus sòlids comercials que gravaven els dos locals, més els preceptius interessos de demora.
2. Que es practiqui una liquidació de la citada taxa corresponent al període 1r de gener a 1r de juny de 2007 que caldrà que, l'avui extinta SCP, haurà d'abonar ja que en el citat període sí que encara estava en actiu i generava residus per la qual cosa era susceptible de que efectivament es prestés el servei municipal de recollida de residus.