La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al procediment de reconeixement de la situació de la dependència i el dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom de la seva mare. Concretament, la queixa es planteja per la demora en la tramitació i la manca de resolució del procediment.
En aquest cas, de la informació de què es disposa, se'n desprèn el següent:
En data 19 de juny de 2009 la persona interessada va presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les prestacions vinculades.
En data 19 de novembre de 2010 es va dictar la resolució per la qual es reconeixia a la persona interessada la situació de gran dependència, i se li va assignar un grau III nivell 1 de dependència.
En data 7 de desembre de 2010 la persona interessada va morir, sense que s'hagués fet el seu Programa individual d'atenció (en endavant PIA).
La seva filla exposa que el retard en la valoració de dependència -més d'un any des de la sol·licitud- li ha causat un perjudici, que atribueix a un error en l'adreça de la persona interessada.
Manifesta que el mes de març de 2011 va presentar una reclamació per aquest motiu al Departament de Benestar Social i Família, en la qual demanava que es reconegués el dret a les prestacions que correspondrien a la situació de dependència de la seva mare, però no ha rebut la resolució corresponent.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
En relació amb aquest assumpte, l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va informar que s'aplicarien els criteris recollits a les Instruccions 10/2009, segons les quals només es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produís després de la resolució d'aprovació del PIA.
Després d'estudiar aquesta informació, en data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar al DASC diverses consideracions sobre aquest assumpte, i li va suggerir que adoptés les mesures adequades perquè:
- s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i serveis vinculats en què s'hagués produït la mort de la persona afectada;
- el reconeixement de la situació de dependència produís efectes, amb les conseqüències que corresponguessin, sempre que s'hagués acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant;
- la mort de la persona no impliqués necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que fos possible es continués per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin;
- es reconeguessin als causahavents de les persones dependents, un cop fets els tràmits pertinents, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
No obstant això, el DASC va reiterar els criteris exposats anteriorment, així com la decisió de mantenir-los mentre no s'adoptés una decisió comuna en l'àmbit de l'Estat, i, per tant, no va acceptar aquestes recomanacions.
El pla d'actuació del Departament de Benestar Social i Família exposat el 15 de febrer de 2011 davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya planteja entre les actuacions prioritàries la resolució de procediments en què s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant i, segons les informacions publicades, es preveu el reconeixement de prestacions en determinats casos. Per això, el Síndic va demanar informació sobre el posicionament del Departament de Benestar Social i Família sobre aquesta qüestió, i encara està a l'espera de rebre aquesta informació.
El Síndic considera, en tot cas, que la situació concreta plantejada en aquesta queixa s'hauria de resoldre de conformitat amb els suggeriments exposats més amunt. Per això, recorda al Departament de Benestar Social i Família el deure de les administracions públiques de resoldre expressament i en els terminis establerts legalment tots els procediments administratius i, en conseqüència, de resoldre el procediment iniciat per la persona interessada.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest assumpte.