La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el règim de visites amb els seus fills, tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) i acollits en família extensa.
Exposa que no està d'acord amb la freqüència de les visites, atès que només veu els infants una vegada al mes i es fan en presència dels acollidors, el seu germà i la parella d'aquest, amb qui no té bona relació.
En vista de la informació de què es disposa, el Síndic entén que els canvis en el règim de visites estan motivats degudament. Tot i això, de la informació facilitada no es desprenen motius per fer un canvi de freqüència quinzenal a mensual des de la perspectiva dels infants, més enllà de la situació temporal produïda pel canvi de residència dels acollidors.
El Síndic recorda que els motius d'organització no haurien de causar canvis en la freqüència i la forma en què s'estableix el règim de visites entre els infants i els seus progenitors. En aquest cas, s'observa que els acollidors tenen cada cop més dificultats per mantenir el règim de visites establert amb anterioritat, presumiblement a causa de les dificultats relacionals creixents amb la mare dels infants; però es constata que les modificacions en el règim de visites s'han fet sempre en funció de les necessitats i/o desitjos dels acollidors, en cap cas segons l'interès i les necessitats dels infants.
En relació amb aquesta qüestió, el Síndic fa referència a l'article 9.3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, que estableix que ?els estats membres han de respectar el dret de l'infant que és separat d'un o d'ambdós progenitors, a mantenir relacions personals i contacte directe de forma regular, llevat que sigui contrari als seus interessos?, i a l'article 116.1 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, que diu que ?la declaració de desemparament i l'adopció posterior d'una mesura de protecció no ha d'impedir la comunicació, la relació i les visites de l'infant o l'adolescent amb els seus familiars, llevat que l'interès superior de l'infant o de l'adolescent en faci aconsellable la limitació o l'exclusió?.
D'acord amb això, en aquest cas, per limitar les visites de quinzenals a mensuals cal fonamentar la modificació sobre la base dels interessos dels dos infants, ja que per a ells no és el mateix veure la seva mare cada quinze dies que veure-la cada mes, encara que la visita mensual duri el doble, com succeeix en aquest cas.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
1. Que es consideri el retorn a la freqüència quinzenal en les visites dels infants amb la mare, llevat que hi hagi raons de pes des de la perspectiva dels drets d'aquests infants, raons que caldria fonamentar degudament.
2. Que, per fer front a les dificultats dels acollidors per dur a terme les visites, la DGAIA valori la necessitat d'oferir-los suport, a fi que es compleixi el compromís de les famílies acollidores de respectar el règim de visites dels infants acollits amb els seus pares.
3. Que s'escolti en el sentit més ampli del terme els dos infants respecte de les seves necessitats de relació amb la mare.