El promotor es queixa de la manca de resposta a un escrit que va adreçar a l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida, en data 20 de novembre de 2009, amb relació a la reclamació d'una quantitat en concepte de rendiments d'activitats empresarials que considera que no li correspon pagar.
L'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals esmenta el següent: "Atès l'import dels rebuts, la manca de fonamentació de la reclamació i la presumpció de la correcta confecció dels valors sobre els quals es demana la devolució, la Tresoreria va optar per l'aplicació del silenci administratiu amb caràcter negatiu previst a l'article 225.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària".
Davant d'aquesta informació i mes enllà de la queixa concreta que ha activat les actuacions, el Síndic recorda el deure legal de les administracions públiques de resoldre de forma expressa els escrits i les sol·licituds que presentin els ciutadans, establert de forma positiva en l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Aquest deure legal també es troba recollit per la normativa sectorial, que de conformitat amb l'article 103 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, s'estableix l'obligació de l'Administració tributària de resoldre expressament totes les qüestions que es plantegin en els procediments d'aplicació dels tributs, així com de notificar la resolució expressa.
Dictar resolució expressa i motivada en els procediments administratius es configura alhora com una obligació de l'Administració i un dret dels ciutadans, i té com a fonament garantir el dret de tutela efectiva consagrat en l'article 24 de la Constitució espanyola, ja que aquesta és la via legal perquè els ciutadans coneguin els elements de fet i de dret en què es basa la conclusió de l'assumpte, essencial perquè es pugui impugnar l'acte administratiu amb les seves possibilitats crítiques i plenes garanties jurídiques. Així mateix, la resolució és l'element central en què es basa la defensa dels drets que el ciutadà consideri convenients, i que ha de poder impugnar mitjançant el règim de recursos establerts legalment.
Per al ciutadà, adquireix especial importància obtenir una resolució expressa als seus escrits si, com en aquest cas, pot tractar-se de la interposició d'un recurs de reposició contra la notificació d'una liquidació tributària.
La figura del silenci administratiu es configura com una garantia dels ciutadans a fi que davant la inactivitat de l'Administració quedi salvaguardat, des d'un punt de vista processal, l'accés a la tutela judicial efectiva. En cap cas l'Administració no pot deixar de resoldre de forma expressa sota el pretext dels efectes del silenci administratiu. Per aquest motiu, el Síndic suggereix que es resolgui de forma expressa l'escrit presentat per la persona interessada, en data 20 de novembre de 2009, a fi que aquesta persona pugui defensar, de conformitat amb els mecanismes establerts en dret, els seus drets i interessos.
D'acord amb la documentació aportada per l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida, l'Administració tributària ha resolt la sol·licitud de la persona interessada. Per aquest motiu, el Síndic dóna per tancades les seves actuacions.