En data 20 de maig de 2010, arran d'una visita del Síndic a la secció d'educació secundària (en endavant SES) de Salt, i tot i que la direcció del centre està satisfeta amb l'atenció prestada pel Departament d'Educació, s'han pogut detectar dues mancances principals, que afecten els drets de l'alumnat, que es retroalimenten: la segregació escolar del centre i la provisionalitat de les instal·lacions.
Segons la informació que consta, des de fa sis anys aquest centre està en mòduls prefabricats. Aquest fet, a criteri de la direcció del centre, fa que no tinguin quasi cap sol·licitud en primera opció en el procés d'admissió. Els altres centres de secundària del municipi (IES Salvador Espriu, IES Vallvera, centre concertat Pompeu Fabra i centre concertat Vilagran), segons sembla, estan menys segregats.
El Departament d'Educació recorda que en els darrers cursos a Salt ha anat prenent mesures per promoure l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i per dotar els centres dels recursos, humans, materials i formatius necessaris (pla d'entorn, aules d'acollida, plans d'autonomia, etc.) a fi de garantir l'atenció adequada del seu alumnat. Mitjançant el Pla estratègic de Salt, a més, també consta que s'ha procurat endegar mesures compartides entre els diferents agents educatius de la ciutat que incideixin en l'equitat i la qualitat educatives.
En aquest sentit, el Síndic suggereix continuar en aquesta tasca, i invertir, si cal, més esforços per capgirar les dinàmiques de segregació escolar encara presents al municipi. Com sempre, el Síndic manifesta que aquest és un fenomen que vulnera el dret bàsic a la igualtat d'oportunitats en educació, i que necessita els poders públics, per ser combatut amb garanties, priorització política i aproximacions polítiques de caràcter integral i intensiu.
Arran de les diferents visites dutes a terme al municipi en els darrers anys, s'ha pogut constatar que el Departament d'Educació encara té a Salt un marge d'actuació ampli, especialment en el camp de la planificació educativa. El cas del SES de Salt és prou il·lustratiu.
Malgrat que aquest centre disposa d'un suport adequat, a criteri de la direcció, del Departament d'Educació quant a recursos educatius, va ser creat en un emplaçament amb dèficits d'accessibilitat i d'urbanització, en comparació amb altres centres del municipi, i després de sis anys, continua encara en una situació infraestructural de provisionalitat.
D'acord amb les dades aportades pel Departament d'Educació, el resultat d'aquest procés és que actualment és el centre de secundària amb una demanda escolar més feble del municipi, només amb 5 sol·licituds sobre un total de 40 places en el darrer procés d'admissió (amb una ràtio de preinscripcions per plaça de 0,1, mentre que la resta de centres aquesta ràtio gira al voltant de l'1), i amb una proporció d'alumnat amb necessitats educatives específiques més elevat, del 29%.
Sorprèn que els dos centres de secundària nous del municipi, com són el SES de Salt i l'IES Vallvera, que han experimentat en els darrers anys processos de provisionalitat, siguin els centres públics de secundària amb menys demanda i amb una proporció més elevada d'alumnat amb necessitats educatives específiques. El Síndic lamenta que la planificació d'aquests dos nous equipaments no hagi servit en els darrers anys per capgirar les dinàmiques de segregació escolar, sinó per accentuar-les.
El Departament d'Educació exposa que fins a la fi del primer trimestre d'aquest any l'Ajuntament de Salt no havia cedit els terrenys per a la construcció de les instal·lacions definitives del centre, fet que també es lamenta.
Atesa la situació anteriorment esmentada, i atès que encara no s'ha previst amb detall el procés constructiu, el Síndic suggereix que s'acceleri la construcció definitiva del centre i que s'informi de la previsió feta pel Departament d'Educació en aquest cas.
Addicionalment, i en el marc d'aquest i d'altres expedients de queixa, el Síndic ha tingut la percepció que les SES dels municipis amb altres centres amb oferta d'educació secundària i on la planificació d'una SES respon més a un dèficit d'oferta que a un dèficit d'accessibilitat geogràfica dels instituts ja existents, tendeixen a tenir una demanda més feble, en part, per l'absència d'oferta secundària postobligatòria, que els fa menys atractius per a l'alumnat amb més expectatives educatives, atès que els obliga a fer un nou canvi de centre per prosseguir amb els estudis. Aquest factor sembla influir també en la baixa demanda de la SES de Salt.
A fi d'analitzar la veracitat o no d'aquesta percepció, el Síndic demana al Departament d'Educació que valori i aporti les dades de preinscripcions a 1r d'ESO, de places ofertes a 1r d'ESO, d'alumnat estranger matriculat a 1r d'ESO i d'alumnat amb necessitats educatives específiques matriculat a 1r d'ESO al conjunt de centres de secundària dels municipis següents:
- Badalona (on hi ha la SES de Badalona)
- Districte de Sant Andreu de Barcelona (on hi ha la SES Josep Comas i Solà i la SES Cristòfol Colom)
- Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona (on hi ha la SES Bosc de Montjuïc)
- Castelló d'Empúries (on hi ha la SES Castelló d'Empúries)
- Tarragona (on hi ha la SES Pont del Diable)
- Cardedeu (on hi ha la SES Pla Marcell)
Si, tal com sembla succeir a Salt, es verifica que l'oferta de les SES als municipis amb altres centres de secundària reforça la seva baixa demanda i la seva conseqüent segregació escolar, suggereix que es repensi la configuració d'aquests centres, a fi de consolidar-ne l'oferta i de fer-la atractiva per a l'alumnat i les seves famílies.