El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Barberà del Vallès a un escrit que hi va presentar el 3 d'abril de 2014 relatiu a la tramitació i la resolució d'un expedient urbanístic. En la resolució d'aquest expedient es desestimen parcialment les al·legacions que va presentar el promotor i se li ordena l'enderroc de l'ensostrament parcial d'un celobert.
D'una banda, el promotor destaca que l'expedient ha caducat perquè han passat més de sis mesos des que es va iniciar fins que ha estat resolt i notificat. I de l'altra, exposa que hi ha hagut diverses irregularitats en la tramitació de l'expedient, com ara la manca de notificació de cap qüestió relacionada amb l'expedient a l'adreça que havia indicat a efecte de comunicacions; la manca de notificació de l'acció inspectora, i per tant la impossibilitat que la propietat hi fos present durant la inspecció, i la manca de sol·licitud d'accés al seu habitatge per fer la inspecció i per fotografiar-lo.
Segons el que exposa l'Ajuntament, va obviar-se l'adreça indicada de forma expressa pel promotor a efecte de notificacions, fet que comporta una irregularitat administrativa per vulneració de l'article 59 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
No obstant això, el promotor va presentar recurs de reposició en data 3 d'abril de 2014, motiu pel qual el defecte de notificació no li va causar indefensió, i es va considerar un defecte que no causa nul·litat absoluta del procediment. En aquest sentit, l'article 58.3 de la Llei 30/1992 estableix que les notificacions que continguin el text íntegre de l'acte i ometin algun dels altres requisits que preveu l'apartat anterior, tenen efecte a partir de la data en què la persona interessada dugui a terme actuacions que impliquin el coneixement del contingut i l'abast de la resolució o l'acte objecte de la notificació o resolució, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent.
D'altra banda, en relació amb la caducitat del procediment de protecció de la legalitat urbanística seguit, l'article 202 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, estableix un termini de caducitat de sis mesos per als procediments de protecció de la legalitat urbanística.
D'acord amb la informació de què es disposa, l'acord d'incoació del procediment de protecció de la legalitat urbanística és de data 4 de setembre de 2013. A efecte de determinar l'inici del termini de caducitat, és aplicable la sentència del Tribunal Suprem de data 14 de juliol de 2009, que fixa l'inici del termini de caducitat en la data d'adopció de l'acord de incoació i no en la data de la notificació.
Quant al termini final de la caducitat, ve donat per la notificació de la resolució, tal com estableix la sentència del Tribunal Suprem de data 10 de març de 2008. A aquest efecte, la notificació de la resolució va efectuar-se en el BOP d'1 d'abril de 2014, si bé la data que cal tenir en compte és el dia 3 d'abril de 2014, data en què el promotor va interposar recurs de reposició i va esmenar el defecte de la notificació defectuosa.
D'acord amb el que s'ha exposat, doncs, han transcorregut més de sis mesos des de l'inici de l'expedient fins a la resolució, motiu pel qual el procediment es considera caducat, sens perjudici que s'incoï un nou expedient de protecció de la legalitat urbanística si no ha prescrit l'acció de restauració, tal com estableix l'article 207 del Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya.
Atès que el recurs de reposició presentat pel promotor en data 3 d'abril de 2014 es troba pendent de resolució expressa, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barberà del Vallès que el resolgui i el notifiqui a l'adreça assenyalada a tal efecte pel promotor.